Foto IABol de smoothie de fruits del bosc
Un bol de smoothie fresc amb maduixes, gerds i nabius, cobert amb fruita i flocs de civada.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 50 g Maduixa
- 50 g Gerd
- 30 g Nabiu
- 1 unitats Iogurt grec
- Coco ratllat al gust
- Flocs de civada al gust
Passos
Rentem les maduixes, els gerds i els nabius.
Posem les fruites del bosc al got de la batedora i afegim l'iogurt grec.
Ho batem tot fins obtenir una textura homogènia.
Aboquem la barreja en un bol.
Decorem el bol de smoothie amb trossos de maduixa, nabius, gerds, flocs de civada i coco ratllat al gust.
Un bol de smoothie no és un smoothie que beus: és un smoothie que menges amb cullera, i això canvia tot el mecanisme. Perquè quedi prou espès per aguantar la decoració a sobre i no escampar-se com una sopa, la fruita ha d'anar mig congelada o ben freda i l'iogurt grec ha de ser l'espès, no el líquid. Això és la clau real: la densitat la dona el fred i la grassa de l'iogurt, no la quantitat de fruita.
Hi ha qui diu que un smoothie de fruits del bosc surt sempre igual, bategis com bategis. Doncs no, perquè si bats massa temps, l'aire que entra i la calor de les fulles de la batedora fonen la barreja i el bol es converteix en un líquid trist que es beu, no es menja. El punt es nota: quan la cullera clavada al mig es queda dreta sense caure, ja està.
Les maduixes, gerds i nabius aporten aigua i sucre natural; massa fruita i poc iogurt dona una pasta que raja. Per això la proporció de la recepta —fruita i iogurt gairebé a parts iguals— no és capritx, és el que manté l'equilibri entre gust i cos.
Amb una placa d'indisposats... bé, aquí la placa no hi pinta res: tot passa a la batedora. L'únic aparell que fa falta és una batedora de got amb prou potència per trossejar fruita dura sense escalfar-la massa pel fregament de les fulles.
La maduixa dona dolçor i color, i quan triïs, que sigui ben vermella per dins, no només per fora: si el cor és blanc, encara és verda i aporta acidesa que desequilibra el conjunt. Si no en tens fresca, la congelada fa més servei encara, perquè ja ve amb el fred que la recepta necessita.
El gerd i el nabiu són els que donen l'acidesa i el toc fosc de color; si no els trobes, qualsevol altra fruita del bosc congelada —mores, grosella— fa la mateixa feina, perquè aquí el criteri és «fruita petita, àcida i amb poca aigua», no la llista exacta.
L'iogurt grec és l'ingredient que sosté tot l'edifici: la seva grassa i la seva poca aigua donen cos. Si només tens iogurt normal, el resultat serà més líquid i caldrà reduir la fruita o afegir més flocs de civada per compensar; no és un defecte greu, només un altre equilibri.
El coco ratllat i els flocs de civada no hi són per decorar sense sentit: el coco talla el dolç de la fruita amb el seu greix, i la civada dona la mastegada que un líquid no té, perquè si no, mengem un bol amb cullera i no notem res entre dent i dent.
Aquí no hi ha sofregit ni pa amb tomàquet que hi pinti res, i està bé així: no tota recepta ha de passar per la paella. La paciència, en aquest cas, no és d'hores sinó de minuts de nevera abans de batre, perquè la fruita arribi ben freda i el resultat aguanti dret al bol.