Foto IAMakis de sushi amb salmó fumat
Rotllets de sushi amb salmó fumat, formatge crema a l'all, amanida i cibulet, per gaudir com un aperitiu fresc i fàcil de preparar a casa.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 250 g Arròs per a sushi
- 1 c/p Vinagre d'arròs o vinagre de poma
- 0.5 c/p Sucre
- Sal
- 5 unitats Nori fulls
- 100 g Salmó fumat
- 125 g Amanida variada
- 100 g Formatge crema amb all
- 1 manat Cibulet
Passos
Cuineu l'arròs seguint les instruccions del paquet, unes hores abans d'utilitzar-lo.
30 minDeixeu refredar l'arròs fins a temperatura ambient (no fred, com si vingués de la nevera).
Col·loqueu un full de nori sobre l'estora de bambú i repartiu-hi una porció d'arròs, prement lleugerament amb els dits perquè quedi una capa uniforme.
Al centre de l'arròs, col·loqueu l'amanida, el salmó, el formatge crema amb all i el cibulet; enrotlleu bé el rotllet de sushi i talleu-lo a trossos amb un ganivet esmolat.
Serviu amb wasabi, salsa de soja i gingebre marinat.
El maki no és un plat, és una tècnica d'embalatge que depèn de tres coses: l'arròs ben cuit i enganxós, la temperatura de l'arròs quan l'enrotlles, i la pressió de la mà a l'hora de prémer i tallar. Si falla una d'aquestes tres, et surt un rotllet que es desfà a la primera mossegada o un bloc dur que no se sembla a res.
L'arròs és l'únic ingredient que no pots improvisar: necessita un midó enganxós (l'arròs normal de llarg gra no serveix, no s'agafa). Un cop cuit, l'has de deixar refredar a temperatura ambient, mai a la nevera. El fred endureix el gra i trenca la pel·lícula de midó que el fa cohesiu; un cop fred de nevera, per molt que el pressionis, no torna a lligar. Per això l'has de fer unes hores abans, no al moment.
Hi ha qui diu que cal un ventall per refredar l'arròs ràpid i que fer-ho és imprescindible per a la brillantor. Doncs no cal estrictament: el que vols és que l'arròs perdi calor sense perdre humitat de cop, i a casa, remenant-lo de tant en tant en un bol ample, ja ho aconsegueixes. El ventall accelera, no fa màgia.
La resta —salmó fumat, formatge crema, amanida, cibulet— no és farciment tradicional japonès, és el que tinguis a la nevera reconvertit en rotllet. Funciona perquè el formatge crema aporta el greix cremós que en la cuina japonesa original donaria l'alvocat o el peix gras, i perquè el salmó fumat ja porta la sal que necessita el conjunt. És un maki de cuina de pis, no de restaurant de Tòquio, i no passa res.
El punt de l'arròs no es mesura en minuts del paquet, es mesura en el tacte: quan el poses entre dos dits i s'aguanta sense caure's a trossos, i encara és calent però ja no crema, és el moment de muntar. Si el fas servir calent, el nori es reblaneix i es trenca quan l'enrotlles; si el fas servir fred de nevera, els grans no s'enganxen i el rotllet s'esfondra en tallar-lo. El vinagre i el sucre no són decoració: el vinagre trenca una mica la rigidesa del midó just cuit i el sucre equilibra l'acidesa, perquè sense ell l'arròs sabria només a vinagre cru. Si no tens vinagre d'arròs, el de poma fa la mateixa feina perquè també és suau i una mica dolç; un vinagre de vi negre o de xerès et quedaria massa fort i tenyiria l'arròs.
El full de nori s'ha de posar amb la cara rugosa cap a l'arròs i la llisa cap a fora: la rugosa agafa millor el gra, la llisa és la que es veu i la que has de deixar neta perquè el rotllet quedi lluent, no apagat. Un error típic és posar massa arròs: el full de nori només aguanta una capa fina, perquè el que fa de ciment és el midó en contacte directe amb el nori, no el gruix de l'arròs. Massa arròs i el rotllet no tanca bé, es desfà en tallar.
El salmó fumat aquí fa doble feina: dona gust de peix sense haver de comprar peix cru de qualitat sashimi (que a un supermercat de barri no sempre trobaràs fiable), i aporta sal, de manera que no cal salar gaire res més. Si no en tens, qualsevol peix fumat gras —truita fumada, per exemple— fa un paper semblant; el que busques és greix i fumat, no necessàriament salmó.
El formatge crema amb all és la llicència més allunyada de la tradició i la que més lliga el conjunt: fa de greix cremós i de "cola" interna que evita que l'amanida i el salmó es dispersin dins el rotllet. Si no tens formatge amb all, un formatge crema normal amb una mica d'all picat fi fa exactament el mateix. L'amanida variada hi aporta la part crua i crocant: ha d'anar ben escorreguda d'aigua, perquè si entra humitat extra dins el rotllet, l'arròs es reblaneix per dins i perd la seva feina.
El cibulet és l'únic toc que no té funció tècnica, només de gust fresc i de color; si no en tens, una mica de ceba tendra tallada fina fa un servei semblant, encara que amb més força.
Per tallar bé el rotllet un cop fet, el ganivet ha d'estar esmolat i una mica mullat: això evita que el nori s'esquerdi i que l'arròs quedi aixafat a cada tall, que és el defecte més comú quan es talla amb un ganivet sec o rom. I la paciència aquí és literal: si no deixes refredar bé l'arròs abans de muntar, cap truc de tall et salvarà el rotllet.