Foto IASemifred de pistatxo
Un semifred cremós de pistatxo, amb una capa de galeta de cacau triturada i decorat amb pistatxos picats.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 30 g Sucre
- 500 ml Nata per muntar
- 175 g Llet condensada
- 300 g Crema de pistatxo
- 150 g Galetes de cacau
- 2-3 c/s Crema de pistatxo
- 1 manat Pistatxo picat, per decorar
Passos
En un bol gran, barrejar 500 ml de nata, el sucre i la llet condensada, i batre amb el batedor fins obtenir una massa espessa i esponjosa.
Afegir la crema de pistatxo i remenar bé fins que la massa tingui un color uniforme.
Abocar la barreja en un motlle, anivellar-la amb una espàtula i colpejar el motlle amb energia contra la superfície per eliminar bosses d'aire.
Triturar les galetes de cacau, afegir-hi 2-3 cullerades de crema de pistatxo i remenar fins que quedi homogeni.
Repartir la barreja per sobre de la massa cremosa i prémer-la bé amb el dors d'una cullera.
Posar al congelador durant 4-5 hores.
270 minAbans de servir, decorar si es vol amb crema de pistatxo i pistatxos picats.
El semifred és un parent mandrós dels gelats: no té sorbetera, no té regles de congelació lenta amb remenades cada mitja hora, perquè el greix de la nata i el sucre de la llet condensada ja fan tota la feina d'impedir que es formin cristalls grossos de gel. Això és el mecanisme sencer del plat, i un cop l'entens, la recepta es desfà sola: munta nata amb molt d'aire, barreja-la amb quelcom dolç i gras que no es congeli dur (llet condensada, crema de pistatxo), posa-ho al congelador i prou. No hi ha cocció, no hi ha foc: tot el treball és mecànic, de batedor.
Hi ha qui diu que un semifred necessita gelatina o ous per aguantar la forma. Doncs no, perquè la quantitat de greix de la nata muntada ja atrapa l'aire en milions de bombolletes minúscules; això és el que fa que, en treure'l del congelador, es pugui tallar amb ganivet sense que sigui una pedra ni es desfaci en bassal. La llet condensada hi afegeix sucre i una mica més de greix de llet, que rebaixa el punt de congelació just prou perquè la massa quedi cremosa i no cristal·litzada.
El punt que decideix si surt bé no és el temps al congelador, és com queda la nata quan la bats: ha de fer pics que es mantenen drets quan aixeques les pales, ni líquida ni separada en grumolls de mantega. Si et quedes curt de batre, el semifred serà gomós; si et passes, la nata es trenca i ja no lliga amb la resta. Aquest és l'únic moment de la recepta que demana atenció real; la resta és esperar.
La nata ha de ser per muntar, amb almenys un 35% de greix; amb menys, no agafa aire i la massa queda fluixa, perquè el greix és el que estabilitza les bombolles quan bats. Val la pena que estigui ben freda de nevera abans de començar: el greix fred munta més ràpid i aguanta més temps sense baixar.
La llet condensada fa dues feines: endolceix i aporta sòlids de llet que fan la textura més sedosa en congelar. Si no en tens, pots fer-la servir menys dolça i compensar amb més sucre normal, però llavors perds part d'aquesta cremositat i el semifred surt una mica més granulat; no és un desastre, només un resultat diferent.
La crema de pistatxo és el gust del plat, i aquí la qualitat es nota de debò: una bona crema és sobretot pistatxo mòlt amb oli i un toc de sucre, i té un color verd apagat, no fluorescent. Si la crema és massa líquida, el semifred quedarà més tou i trigarà una mica més a agafar forma al congelador; si és molt espessa, costa d'integrar i pot deixar vetes. Si no trobes crema de pistatxo, es pot substituir per qualsevol fruit sec triturat en pasta amb un raig d'oli neutre i sucre al gust —avellana o ametlla funcionen pel mateix principi de greix més sucre—, tot i que el color i el gust ja no seran de pistatxo, és clar.
Les galetes de cacau de la base poden ser qualsevol galeta seca que es trituri bé; el criteri és que no portin gaire greix tou perquè, si no, en congelar-se queden massa dures de mossegar. Petit mite aquí: hi ha qui diu que cal fondre mantega per lligar la base de galeta, com en un cheesecake. Doncs no en aquest cas, perquè la crema de pistatxo ja aporta prou greix i sucre per aglutinar les galetes triturades sense necessitat de res més.
La placa d'una cuina normal no hi té cap paper en aquesta recepta —no hi ha foc ni cocció—, però el congelador sí que marca els límits: un congelador de pis que s'obre sovint manté una temperatura més inconstant que un d'ús industrial, i per això el senyal de punt no és el rellotge sinó el tacte. El semifred està llest quan, en prémer-hi un dit a la superfície, nota's ferm però cedeix una mica, com un gelat de botiga just abans de servir; si encara s'enfonsa el dit sense resistència, li falta temps.
I la paciència és, aquí, l'ingredient que no es pot saltar: la temptació de tallar-lo massa d'hora fa que es desfaci en el plat en lloc de servir-se en porcions netes. Deixa'l reposar les hores que calgui i, si et sembla llarg, pensa que és exactament el temps que el sofregit necessita per fer-se bé a foc baix en un altre plat de la cuina catalana: les coses bones no es poden apressar, encara que aquí no hi hagi ni una sola flama encesa.
·