Foto IAAmanida d'alvocat i tonyina
Amanida fresca d'alvocat i tonyina, amb tomàquets, olives negres i tàperes, amanida amb oli d'oliva, suc de llimona i vinagre balsàmic.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 150 g Tonyina
- 1 unitats Alvocat madur
- 6 unitats Tomàquets piccadilly
- Olives negres al gust
- Tàperes al gust
- Sal al gust
- Pebre negre al gust
- Oli d'oliva al gust
- Suc de llimona al gust
- Vinagre balsàmic al gust
- Alfàbrega al gust
Passos
Comprovar que l'alvocat estigui madur, tallar-lo per la meitat, treure el pinyol, pelar-lo i tallar-lo a làmines o trossos.
Posar l'alvocat en un bol i ruixar-lo amb suc de llimona.
Rentar bé els tomàquets piccadilly i tallar-los a quarts.
Escórrer l'oli de la tonyina i esmicolar-la amb una forquilla en trossos.
Barrejar la tonyina, els quarts de tomàquet, les làmines d'alvocat, les olives negres i les tàperes.
Amanir amb sal, pebre negre, oli d'oliva, vinagre balsàmic i fulles d'alfàbrega.
Servir l'amanida ben freda.
Això no és una recepta amb foc, és un exercici d'equilibris: greix cremós contra àcid, i sal contra el dolç del tomàquet. Tot el que fas és triar el punt de cada element abans de barrejar-los, perquè un cop a l'amanida ja no hi pots tornar.
L'alvocat és qui mana. Si no és just al punt, l'amanida no es salva amb res. Prem-lo amb el palmell, no amb els dits: ha de cedir una mica sense quedar-se la marca. Si cedeix massa, ja és passat i es desfarà en puré dins el bol; si no cedeix gens, encara és dur i no tindrà gust. El suc de llimona que hi poses just després de tallar-lo no és decoració, és química bàsica: l'àcid talla l'oxidació que l'enfosqueix. Hi ha qui diu que cal deixar l'alvocat tallat a l'aire perquè "agafi gust". Doncs no, perquè en deu minuts ja té aquell to bru lleig i un regust metàl·lic que no té res a veure amb el gust real de la fruita.
El tomàquet piccadilly hi és per la polpa compacta i poca aigua: si en lloc d'aquest hi poses un tomàquet madur de ram, l'amanida es tornarà aiguosa en deu minuts i et dissoldrà l'oli i el vinagre en un bassal insípid. El criteri és senzill: com menys aigua interior tingui el tomàquet, millor aguanta la barreja. Un tomàquet cherry també serveix, tallat a quarts o a la meitat.
I la tonyina esmicolada amb forquilla, no tallada a ganivet, és perquè es desfaci en fils irregulars que agafen l'amaniment, en lloc de quedar com daus llisos que no absorbeixen res.
La tonyina en conserva, ben escorreguda d'oli, aporta el greix i la sal de base; si en teniu de qualitat una mica grassa, millor, perquè sec dóna tonyina de textura serradissa. Si voleu fer-ho amb tonyina fresca, es tracta d'una altra recepta: aquí la conserva no és un succedani, és l'ingredient pensat.
Les olives negres i les tàperes no busquen protagonisme, busquen punxar. Fan la feina que en un sofregit catalanista feu amb una picada forta: trencar la dolçor i evitar que tot quedi pla. Si no teniu tàperes, un toc de mostassa o uns anxoves picades fan la mateixa funció de contrapunt salat i àcid.
L'oli d'oliva i el vinagre balsàmic són l'amaniment final, i aquí no hi ha proporció fixa perquè depèn de quant àcid ja porta l'alvocat del suc de llimona: tasteu abans d'afegir el vinagre, que si no us en passeu i l'amanida acaba més àcida que fresca. El pebre negre i la sal, al final, perquè la sal treu aigua del tomàquet i de l'alvocat si la poseu massa d'hora.
L'alfàbrega, fresca i trossejada amb els dits a última hora —mai amb ganivet, que s'oxida i enfosqueix—, hi dóna la frescor que a Catalunya solem buscar amb tomàquet i oli en un pa amb tomàquet: aquí el paper és semblant, portar el verd fresc contra el greix de la tonyina i l'alvocat.
Serviu-ho ben fred perquè l'alvocat i la tonyina en calor es tornen untuosos i perden la diferència de textures que fa interessant el plat. Per a dues persones n'hi ha prou amb el que indica la llista; si en voleu per a quatre, no doblegueu mecànicament l'alvocat, que un de madur sol ser gran: tasteu i ajusteu.