Foto IAPasta amb tonyina i tirabecs
Pasta freda amb tonyina, tirabecs, llimona i tomàquets secs, ideal per a un àpat lleuger.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 400 g Pasta curta
- 200 g Tonyina
- 200 g Tirabecs
- 1 unitats Llimona
- 1 unitats Tomàquets secs
- Sal al gust
- Oli d'oliva al gust
- Pebre negre al gust
- Sal grossa al gust
Passos
En una olla, portem a ebullició abundant aigua, afegim sal grossa i coem la pasta fins al punt al dente.
Refredem la pasta fins a temperatura ambient, amanint-la amb una mica d'oli d'oliva.
Saltegem la tonyina en una planxa ben calenta durant uns 2 minuts i després la tallem a daus petits.
2 minRentem bé els tirabecs, en traiem les puntes i els bullim uns minuts en aigua bullint amb sal.
Escorrem els tirabecs i els tallem a trossos de mida mitjana.
Afegim els tirabecs i la tonyina a la pasta ja freda.
Preparem un amaniment amb suc de llimona, oli d'oliva, sal i pebre negre, i l'aboquem sobre la pasta.
Afegim els tomàquets secs tallats i ho barregem tot.
Això és una amanida de pasta, no un plat calent, encara que hi passem dos ingredients per foc. El mecanisme és senzill: coem la pasta i la refredem, segellem la tonyina per fora deixant-la crua a dins, escaldem els tirabecs sense que perdin el verd, i després ho lliguem tot amb un amaniment cru de llimona i oli. Cap pas depèn del següent per temperatura: cada element arriba fred o temperat al bol, i allà es troben.
Hi ha qui diu que la pasta freda s'ha de rentar sota l'aixeta per tallar la cocció. Doncs no, perquè l'aigua freda renta també el midó de la superfície, que és el que fa que l'amaniment s'hi agafi; millor escórrer-la i estendre-la en una safata amb un raig d'oli, que així es refreda sense pastar-se ni perdre el gust.
El punt de la tonyina es nota per l'olor i pel color del tall: quan la planxa fa fum lleuger i la peça es desenganxa sola, la tonyina ja ha fet la crosta; al tallar-la, el centre ha de quedar rosat, no gris de punta a punta. Si es passa, el peix queda sec i esmicolat en lloc de trossos que es poden mastegar amb gust, perquè la proteïna s'ha contret del tot.
Els tirabecs es treuen de l'aigua quan passen de verd fosc a verd brillant i, al mossegar-ne un, cruixen però no cruixen com un bastonet cru: han de doblegar-se un poc abans de trencar-se. Si es deixen més temps es tornen flonjos i perden el color, perquè la clorofil·la es destrueix amb la calor perllongada.
La pasta curta és la que aguanta bé freda sense apilotar-se: fusilli, penne o conquilles funcionen millor que un espagueti, que un cop fred es queda en un bloc. Si només teniu macarrons a l'armari, serveixen igual; el que no convé és una pasta llarga i fina, que es desfà al remenar amb els tirabecs i la tonyina.
La tonyina, que sigui un tall gruixut i fresc o ben descongelat, perquè un tall fi es fa massa de pressa i no dona temps a fer la crosta sense passar-se per dins. Si no en trobeu de qualitat per fer a la planxa, una ventresca en conserva, ben escorreguda i esmicolada, fa un plat diferent però igualment honest; en aquest cas us estalvieu tot el pas de la planxa.
Els tirabecs aporten el verd i el cruixent que la pasta i la tonyina no tenen. Si no n'hi ha, mongeta tendra tallada fina o fins i tot pèsols frescos fan la mateixa feina d'escaldat ràpid; l'important és que l'ingredient verd no es cogui més que just per perdre la cruesa.
El tomàquet sec hi posa la part dolça i concentrada que recorda el tomàquet de pa amb tomàquet, però sense aigua: per això es talla a trossos petits i es reparteix bé, perquè massa quantitat tiraria el plat cap a l'àcid i el massís. Si venen secs i durs de bossa, un remull de deu minuts en aigua tèbia els torna a la vida abans de tallar-los; si ja són en oli, només cal escórrer-los.
L'amaniment final és el que realment cuina el plat des de fred: suc de llimona i oli d'oliva fan la funció d'un sofregit sense foc, és a dir, lliguen els gustos de tots els ingredients en comptes de deixar-los cadascú pel seu compte. La sal i el pebre s'hi posen al final i no abans, perquè la sal sobre la pasta calenta es dissol diferent que sobre la freda, i aquí volem que es noti als trossos, no dissolta pertot arreu.
La paciència aquí és deixar refredar la pasta de debò abans de barrejar-la amb la resta; si s'ajunta tot calent, els tirabecs es couen de més i la tonyina es desfà. Val la pena preparar la pasta amb temps i deixar-la reposar mentre es fa la resta, encara que faci mandra esperar.
·