Ceba vermella

La ceba vermella no és només una ceba amb un altre vestit. Quan la talles crua, trenques les cèl·lules i s'alliberen uns compostos sulfurosos que piquen al nas i a la llengua: per això val la pena tastar-ne un tros abans de decidir quanta en poses, i com més l'estovis amb calor, més dolça es torna. Tria-la amb la pell ben seca i tibant, sense taques humides, i que pesi més del que sembla a simple vista: això vol dir que la polpa és compacta i no ha començat a perdre aigua. L'olor ha de ser neta, mai agra. Alguns diuen que la ceba vermella és sempre més suau que la blanca, només perquè és vermella. No és veritat: el picant depèn de la ceba en concret, no del color de la pell. Aquesta confusió porta a un error típic de cuina: posar-la crua i en grans quantitats dins una amanida pensant que no molestarà, i acabar amb un plat que amaga tots els altres sabors. Si la vols més suau i vistosa, talla-la fina, tasta-la i ajusta la quantitat abans de servir-la.