Foto IAQuiche de carxofes, patata i stracciatella
Una quiche cruixent de carxofes, patata i stracciatella, amb una base de pasta de full.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 450 g Carxofa
- 1 unitats Patata gran
- 2 gra All
- 1 manat Julivert al gust
- 2 c/s Oli d'oliva
- 80 g Stracciatella
- 2 c/s Parmesà
- Sal al gust
- Pebre negre al gust
- 2 unitats Ous
- 200 ml Nata per muntar
- 1 unitats Pasta de full sense llevat rotlle
- Pa ratllat al gust
Passos
En una paella, escalfar l'oli d'oliva i sofregir les carxofes amb la patata, l'all i el julivert.
Afegir aigua fins cobrir les verdures i coure a foc lent.
10 minEstendre la pasta de full en un motlle per a pastissos.
Punxar la base amb una forquilla i escampar-hi pa ratllat.
Col·locar-hi les carxofes i la patata guisades, i la stracciatella tallada.
En un bol a part, batre els ous amb la nata, el parmesà, la sal, el pebre negre i el julivert.
Abocar la barreja sobre les verdures i retallar les vores de la pasta.
Coure al forn preescalfat a 180 graus fins que estigui daurat.
25 min
Una quiche és un flam salat amb pretensions de pastís: ous i nata que es solidifiquen dins d'una base de pasta, amb el que sigui que tinguis per dins. Aquesta versió hi posa carxofa i patata guisades, i stracciatella, que és mozzarella trencada i nedant en la seva pròpia nata — la trobaràs al mateix prestatge dels formatges frescos, a prop de la burrata, i si no n'hi ha, una mozzarella fresca esmicolada amb les mans fa el mateix: dona bossetes de llet calenta dins del pastís.
El que decideix si surt bé no és el forn, és la paella d'abans. Hi ha qui diu que les carxofes es couen bullint-les en aigua i prou. Doncs no, perquè si primer no les sofregeixes en oli amb all, no tens sabor, tens només verdura neta d'aigua. El sofregit — aquí reduït, sense tomàquet, però amb el mateix esperit que posa la base a mig plat català — és el que dona gust de fons; l'aigua que hi afegeixes després només acaba la cocció sense cremar l'all.
El punt de la carxofa i la patata no es mesura en minuts de rellotge, es mesura amb la punta d'un ganivet: quan entra sense resistència, ja estan. Deu minuts és el mínim que necessiten, no la veritat absoluta — si la patata és grossa o el tall és gruixut, trigaran més, i et toca tastar, no comptar.
Mirem els ingredients un per un, perquè cada un hi és per una raó concreta, no per omplir.
La carxofa i la patata són el cos del plat. La carxofa aporta aquell gust lleugerament amarg i terrós; si la compres fresca, cal netejar-la fins al cor tendre o se't queda fibrosa — si no tens temps o ganes de lluitar-hi amb un ganivet petit, les carxofes congelades ja netes fan el mateix paper amb menys feina i sense perdre gaire sabor, perquè aquí no les vols cruixents, les vols fonents. La patata hi dona cos i sucositat; qualsevol varietat que aguanti cocció sense desfer-se del tot serveix, no cal res especial.
L'all i el julivert són el sofregit mínim: l'all dona fons, el julivert dona verdor i frescor que trenca el greix de la nata i el formatge. Van al gust perquè això no és una fórmula química, és cuina de casa — si t'agrada més all, en poses més.
L'oli d'oliva és el mitjà de cocció, no un adorn: sense ell el sofregit no sofregeix, es couria i prou. Un oli d'oliva normal de cada dia hi va perfecte; no cal gastar-ne un de cru i car en una cosa que passarà pel foc.
La stracciatella és el luxe del plat, el que el fa diferent d'una quiche de verdures qualsevol: fon dins del forn i deixa butxaques de cremositat. Si no en trobes, una mozzarella fresca de bona qualitat, esmicolada, fa gairebé el mateix efecte, encara que amb menys nata pròpia. El parmesà és sabor concentrat i una mica de sal addicional — qualsevol formatge dur i curat, com un bon formatge sec català, també serveix si vols fer-ho amb producte d'aquí.
Els ous i la nata són el que lliga tot el farcit i el transforma en flam quan entra calor: els ous donen estructura, la nata dona cremositat i evita que quedi sec com una truita. No hi ha substitut raonable per als ous en aquesta funció; per la nata, si vols alleugerir-ho, un lactat semi-gras de cuinar funciona, però perdràs part d'aquella textura sedosa que és la gràcia del plat.
La pasta de full sense llevat és la base que aguanta tot això sense fer-se un sorral, i el pa ratllat sota és un truc senzill: absorbeix la humitat que deixaria anar el farcit i evita que la pasta quedi crua i enganxosa per sota, que és el defecte més habitual en qualsevol quiche feta de pressa. No cal fer-la vosaltres mateixos: una pasta de full comprada, ben estesa i punxada abans de coure, fa la mateixa feina que una de casa i estalvia una hora llarga.