Foto IAHummus de remolatxa
Un hummus cremós de remolatxa, suavitzat amb rave picant i tahina.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 200 g Remolatxa
- 1 llauna Cigrons escorreguts i rentats
- 1 c/s Tahina
- 10 g Rave picant ratllat fi
- ½ unitats Llimona
- 2 c/s Suc de llimona
- 2 gra All
- 1 c/p Comí sec
- 2 c/s Oli d'oliva
- 1 c/p Sal
- 1 c/p Pebre negre mòlt fresc
Passos
Netejar les remolatxes amb un raspall i coure-les amb pell durant 30 minuts
30 minRefredar les remolatxes amb aigua freda
Deixar-les refredar una mica, pelar-les i tallar-les a trossos més petits
10 minBatre la remolatxa, els cigrons, la tahina, el suc de llimona, l'all, el comí i el rave picant al robot de cuina fins obtenir una textura cremosa
3 minAjustar de suc de llimona, sal i pebre, i afegir una mica més d'oli d'oliva si cal per obtenir la consistència desitjada
2 min
El hummus de remolatxa és, en el fons, un hummus normal que s'ha deixat pintar. La base és la mateixa de sempre —cigrons, tahina, llimona, all— i el que canvia és que hi afegim una remolatxa cuita que aporta color, una dolçor terrosa i molta aigua amagada dins la polpa. Això últim és el que decideix si el plat surt bé o surt un bassal rosa: la remolatxa, un cop batuda, solta més líquid del que sembla, així que la quantitat d'oli i de suc de llimona no es posa tota de cop, es va afegint i es mira com es comporta la pasta al robot.
Hi ha qui diu que el hummus necessita pelar els cigrons un a un perquè quedi fi. Doncs no, perquè la tahina i el líquid de la remolatxa ja fan de lligam i suavitzen la textura; pelar-los és feina extra per a un resultat que el robot de cuina ja resol sol si es bat prou estona.
El punt que cal vigilar no és el temps al robot, és la consistència: quan la pasta cau de la cullera en un gruix continu, sense trencar-se en grumolls secs, ja hi és. Si queda massa espessa, no cal forçar més batent-la en sec: s'afegeix oli o una mica del suc de cocció de la remolatxa, no aigua de l'aixeta, que dilueix el gust sense aportar-hi res.
El rave picant ratllat és qui li dona la gràcia: sense ell, el plat és dolç i pla; amb massa quantitat, tapa tota la resta. Es posa poc i es tasta, perquè la seva força varia molt segons quin rave hagis comprat.
La remolatxa es cou sencera i amb pell perquè la pell fa de barrera: si la pelessis abans, perdries color i sucre dins l'aigua de cocció i et quedaria més pàl·lida i menys dolça. El senyal per saber si ja és cuita no és el rellotge, és el ganivet: hi entra sense resistència, com en una patata. Si trigues més dels trenta minuts habituals és perquè la remolatxa era grossa o vella; no passa res, es deixa el temps que calgui i prou.
Els cigrons de pot són aquí un gest d'honestedat amb la cuina de pis: ningú et demana que els couguis tu, perquè la diferència de textura final, un cop batuts amb tahina i remolatxa, és mínima. Escorre'ls i renta'ls bé perquè el líquid de conserva és espès i una mica amargant, i canviaria el gust final sense que ho notis d'on ve.
La tahina és la pasta de sèsam que lliga tot el conjunt i li dona el fons de gust característic del hummus; si no en tens, un tahina casolà es pot improvisar triturant sèsam torrat amb una mica d'oli, però el resultat és més bast. No la substitueixis per crema d'ametlles o cacauet: el gust amarg i tostat del sèsam és insubstituïble aquí, no és només "un fruit sec més".
L'all cru pot resultar agressiu si en poses massa o si el talles gros abans de batre'l; el robot ja el tritura prou fi, i amb dos grans n'hi ha per a tot el bol sense que acabi dominant per sobre de la remolatxa.
El comí sec es pot torrar lleugerament en una paella seca abans d'afegir-lo, si en tens temps i ganes, perquè l'oli essencial que li dona l'olor es desperta amb la calor seca; no és obligatori, és paciència que es nota.
Pel que fa a servir-ho: aquest plat demana pa, i aquí la tradició catalana ja hi té la resposta feta —una llesca de pa amb tomàquet aguanta perfectament el hummus per sobre, i la frescor del tomàquet contrasta bé amb la dolçor terrosa de la remolatxa. No cal inventar res més.
·