Foto IACol cor de bou al forn
Col cor de bou al forn amb parmesà, farigola i mantega, un acompanyament senzill i gustós.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 1 unitats Col cor de bou tallada en quarts
- 25 g Parmesà ratllat fresc
- 2 c/s Farigola fresca, picada fina
- 40 g Mantega fosa
- Sal en escates
- Pebre negre acabat de moldre
- 1 c/p Mantega per untar la safata
Passos
Poseu els quarts de col en una safata apta per al forn. Unteu-los amb la mantega fosa i escampeu-hi el parmesà, la farigola, la sal i el pebre.
Enforneu la col a 175 graus, amb aire calent, uns 15-20 minuts, fins que quedi daurada.
18 min
La col cor de bou al forn és un plat de mandra intel·ligent: agafes una hortalissa que normalment bulls i penses poc, i la deixes que es faci sola dins el forn mentre fas una altra cosa. El mecanisme és senzill i és el de sempre que es daura una verdura: calor seca i prou greix a la superfície perquè el sucre de la fulla carameŀlitzi abans que la carn de la col es desfaci en farinetes.
El punt no el marca el rellotge, el marca la fulla exterior. Quan les puntes dels quarts es fan fosques i cruixents i el cor, que és més gruixut, es deixa travessar fàcilment amb la punta d'un ganivet, ja ho tens. Si ho treus abans, et queda cruixent per fora però dur i una mica amarg per dins, perquè la col necessita aquest temps per perdre part de l'aigua i suavitzar el gust fort que té crua.
Hi ha qui diu que cal bullir la col abans d'enfornar-la perquè quedi tendra. Doncs no, perquè això és el que fem amb la col en remull per treure-li l'amargor quan la bullim tota l'estona, però aquí el forn fa exactament això sense aigua: la calor seca evapora la humitat de la fulla a poc a poc i la col es torna dolça per si sola, sense necessitat de passar-la per l'aigua i perdre'n el gust.
La mantega i el parmesà no són decoració, són el que fa que la superfície es dauri bé: el greix porta la calor fins a la fulla i el formatge, en fondre's, forma una crosta petita que protegeix la col de secar-se massa per dalt mentre per dins encara s'estova.
La col cor de bou es diu així perquè el cap és compacte i allargat, no rodó com la col llombarda o la verda comuna. Això importa per tallar-la: si en fas quarts, cada tall ha de passar pel cor perquè es mantingui agafat i no es desfaci en fulles soltes dins el forn; si el cor queda fora d'algun tros, aquell tros es torna cruixent de seguida i es crema abans que la resta estigui feta. Si no en trobes, una col blanca normal serveis igual, només que els quarts quedaran una mica més amples i potser cal uns minuts més perquè el cor, més gros, es faci per dins.
La mantega fosa fa dues feines: greixa la superfície perquè es dauri en lloc de ressecar-se, i porta la sal i les herbes enganxades a la fulla en lloc de caure a la safata. Si no tens mantega, un raig d'oli funciona igual de bé per aquesta part, encara que el gust final serà menys de forn casolà i més mediterrani, cosa que tampoc fa cap mal.
El parmesà ratllat fresc es fon i forma aquella crosta que parlava abans; si uses parmesà ja ratllat de bossa, sol estar més sec i es crema abans de fondre's del tot, així que si és l'únic que tens, val la pena posar-ne una mica més perquè compensi. Un formatge dur qualsevol que es desfaci amb la calor pot fer-ne la funció, l'important és que sigui sec i salat, no una mozzarel·la tova que es faria fil en lloc de crosta.
La farigola fresca picada aguanta bé la calor seca del forn perquè té poca aigua i l'oli essencial no s'evapora de seguida; si la poses seca, amb menys quantitat ja n'hi ha prou, perquè concentrada pot amargar.
El forn amb aire calent (el ventilador) fa que l'aire es mogui i sequi la superfície de la col més de pressa que un forn normal, que és just el que busquem aquí; si el teu forn no en té, pots fer-ho igual amb calor dalt i baix, només que probablement necessitaràs una mica més de temps i convé vigilar que no es cremi per dalt abans de fer-se per dins, girant la safata a mitja cocció si veus que es daura més per un costat.
La paciència aquí no és esperar molta estona, perquè el plat és ràpid, sinó no treure la safata del forn al primer senyal de color: deixa que es faci fosc de veritat a les puntes, que és on hi ha el sucre que carameŀlitza, i no et quedis amb un daurat tebi que encara amaga una col dura per sota.