Foto IARagut de salsitxa amb verdures a l'estil francès
Un ragut reconfortant de salsitxa i verdures de temporada, perfecte per a un sopar senzill en família.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 400 g Salsitxa tallada a rodanxes
- 1 kg Patata tallada a daus, bullida i refredada
- 1 unitats Ceba tallada fina
- 1 gra All tallat fi
- 1 unitats Albergínia tallada a daus
- 2 unitats Pastanaga tallada a rodanxes fines
- 2 unitats Pebrot tallat a daus
- 1 unitats Carbassó tallat a daus
- 1 c/p Farigola seca
- 0.5 c/p Romaní sec
- 1 c/p Pebre vermell fumat
- 400 g Tomàquet trossejat en conserva
- 100 ml Brou
- 50 ml Nata per muntar
- 1 c/s Oli d'oliva per saltar
- Sal
- Pebre negre acabat de moldre
- 1 manat Julivert fulles
Passos
Salteu la salsitxa amb l'oli d'oliva en una paella gran fins que es dauri i quedi lleugerament cruixent.
Afegiu la ceba, l'all, l'albergínia, la pastanaga, el pebrot, el carbassó, la farigola, el romaní sec i el pebre vermell fumat, i sofregiu fins que les verdures es daurin.
Afegiu la patata, el tomàquet trossejat en conserva, el brou de verdures i una mica de nata per muntar.
Tapeu i deixeu coure 10 minuts, després saleu i afegiu pebre negre acabat de moldre al gust.
10 minServiu en plats fondos, amb julivert fresc per sobre.
Això és un ragut de salsitxa i verdures d'estiu, fet a la paella, que en realitat és un sofregit gros que s'ha deixat créixer fins a fer-se plat únic. El mecanisme és el de sempre a casa nostra: primer es daura allò que té greix i proteïna, després les verdures es couen en aquell greix fins que perden l'aigua i agafen color, i al final tot es lliga amb tomàquet i una mica de líquid perquè faci salsa i no sopa. Si entens això, no cal memoritzar res més.
El que decideix si surt bé no és el rellotge, és l'ull. La salsitxa es daura quan deixa de suar aigua blanca i comença a deixar anar greix clar a la paella: aquí és quan es corba lleugerament i la pell queda tibant, no abans. Les verdures —ceba, albergínia, pastanaga, pebrot, carbassó— es couen fins que la ceba passa de blanca a translúcida i la pastanaga, si la premeu amb l'espàtula, es doblega una mica abans de trencar-se: és el senyal que ha perdut la cruesa sense fer-se puré. Hi ha qui diu que cal remenar sense parar perquè no es cremi res. Doncs no, perquè si remenes massa, l'aigua que solten les verdures no s'evapora i et queda un bullit pàl·lid en lloc d'un sofregit amb color: cal deixar-les quietes una estona i remenar de tant en tant, no sense parar.
La salsitxa és la base de greix i de gust del plat: busca-la amb una mica de greix visible, perquè és aquest greix el que fa de sofregit per a totes les verdures. Si en tens una de magra, afegeix una cullerada més d'oli d'oliva al principi, que si no les verdures es couen seques i et quedaran cuites a l'aigua pròpia, no saltades.
L'all i la ceba són l'aroma de fons, el que fa que el plat no sàpiga només a verdura bullida. Es tallen fins perquè es coguin al mateix ritme que la resta i no cremin abans que la pastanaga, que és la més dura de totes i la que marca el ritme de cocció: si la pastanaga es doblega, les altres verdures ja hi són.
L'albergínia, el pebrot i el carbassó són el gruix del ragut, i aquí convé no neguitejar-se si semblen fer molta aigua al principi: és normal, és aigua de la pròpia verdura, i es cuina precisament deixant-la evaporar a foc prou viu, no amagant-la sota una tapa des del primer minut. La tapa és només per al final, quan ja hi ha la salsa.
La farigola, el romaní i el pebre vermell fumat no són un caprici: el pebre vermell fumat dona aquell toc de fumat que normalment només tens si has cuinat a foc de llenya, i aquí et l'estalvia la pica d'espècies. Si no en tens de fumat, un pebre vermell dolç normal fa la feina, encara que sense aquella ombra de fum.
El tomàquet trossejat en conserva i el brou fan la salsa que lliga tot el plat; si no tens brou de verdures, aigua amb un polsim de sal fa un paper digne, perquè la salsa ja porta prou gust del sofregit i de les espècies. La nata hi entra només per arrodonir, per treure l'acidesa punxant del tomàquet, i si no en tens o no en vols, el plat continua dempeus sense ella, una mica més àcid i prim.
La patata bullida i refredada d'abans és un truc pràctic de cuina de pis normal: aprofitar patata ja cuita d'un altre dia perquè aquí només calgui escalfar-la, no coure-la de nou, i així el temps total es queda en els vint minuts que diu la recepta. El julivert fresc al final no és decoració buida: és l'únic toc cru i fred que trenca el plat, que si no, acaba essent tot d'un sol color i d'una sola textura. I la sal i el pebre negre, al final i no abans, perquè la salsitxa i el brou ja hi posen la seva, i val més tastar que no pas espatllar un ragut que ja anava bé.