Foto IAHot-dog d'halloumi
Hot-dog amb halloumi arrebossat i fregit, acompanyat de pico de gallo, alvocat i jalapeño.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 200 g Halloumi
- 20 g Farina
- 1 unitats Ou
- 50 g Panko
- 300 g Tomàquet tallat a daus petits
- 1 unitats Ceba vermella tallada a daus petits
- ½ unitats Bitxo vermell tallat a daus petits
- 1 gra All picat fi
- 1 manat Coriandre picat fi, fresc
- 2 unitats Llima ratlladura i suc
- 2 c/s Oli d'oliva per fregir
- pessic Sal al gust
- pessic Pebre negre acabat de moldre, al gust
- 1 unitats Alvocat
- 1 unitats Llima
- 8 unitats Pa de hot-dog
- 50 g Jalapeño
- 1 manat Coriandre picat fi, fresc
Passos
Per al pico de gallo, posa tots els ingredients en un bol gran i barreja-ho bé.
Ajusta el gust afegint més bitxo, suc i ratlladura de llima, sal i pebre al gust.
Arrebossa l'halloumi amb farina de blat, després amb ou batut i finalment amb panko.
Posa-ho en un plat i deixa-ho reposar una estona sobre el taulell de la cuina.
5 minEscalfa una paella amb oli i fregeix l'halloumi per tots els costats fins que quedi daurat i cruixent.
8 minEscalfa els pans al forn.
5 minAixafa l'alvocat amb el suc i la ratlladura de llima, sal i pebre.
Unta els pans amb la crema d'alvocat.
Posa els bastonets d'halloumi fregit a cada hot-dog, després el pico de gallo, el jalapeño i el coriandre.
L'halloumi és un formatge que no es fon: quan l'escalfes, les proteïnes de la llet de cabra i ovella (sovint barrejada amb vaca) estan tan compactades i la sal tan present que aguanten la forma fins a temperatures altes. Per això el pots fregir com si fos un filet i no es desfà en un bassal al fons de la paella. Aquest és el mecanisme que fa possible tot el plat: un "hot-dog" on la salsitxa és, en realitat, un bastonet de formatge cruixent per fora i tou per dins.
L'arrebossat en tres passos —farina, ou, panko— no és un caprici decoratiu. La farina s'enganxa a la superfície humida del formatge i dona una base seca perquè l'ou s'hi agafi; l'ou és la cola que fa que el panko s'hi quedi enganxat; i el panko, en ser pa ratllat gruixut i airejat, crea més superfície de contacte amb l'oli calent que un pa ratllat fi, i per això queda cruixent de debò i no simplement torrat. Si saltes algun pas, el panko cau a la paella i tu et quedes amb un tros de formatge pelat.
Hi ha qui diu que cal fregir l'halloumi a foc fort perquè agafi color de seguida. Doncs no, perquè si l'oli està massa calent el panko es crema abans que l'interior s'escalfi i el formatge es quedi tou i cremós. El senyal correcte és el color: oli que fa una lleugera remor en submergir una molla de panko, i bastonets que es giren quan la cara de sota ja és d'un daurat uniforme, no clapejat.
La resta del plat —pico de gallo, alvocat aixafat, jalapeño— és fresc i àcid a propòsit: contraresta el greix i la sal de l'halloumi fregit. Sense aquest contrapunt, el hot-dog cansa al tercer mos.
L'halloumi, tria'l ben blanc i una mica gomós al tacte abans de cuinar-lo; si és massa fet malbé o sec a la nevera, costarà més que agafi l'arrebossat i es trencarà en tallar-lo a bastonets. Talla'l gruixut, amb un dit d'amplada com a mínim: un bastonet prim es fregeix massa de pressa i es queda sec per dins abans que l'exterior arribi a daurar-se bé.
El panko és panko perquè el pa es cou sense crosta i es ratlla en flocs grans, no en pols; si no en trobes, un pa ratllat normal funciona però queda més compacte i menys cruixent —afegeix-hi una mica d'oli a la barreja per compensar. El rebossat reposa cinc minuts abans de fregir no per caprici: l'ou necessita assecar-se una mica a l'exterior perquè el panko no caigui a la paella en el primer contacte amb l'oli.
Pel pico de gallo, el tomàquet ha de ser ferm i poc aquós —si és molt madur i sucós, dessagna'l un moment en un colador amb una mica de sal, perquè si no el pa del hot-dog es converteix en una bolla. La ceba vermella es tria per color i per un punt més dolç que la blanca; si només tens ceba blanca, fes-la macerar cinc minuts amb el suc de llima i perdrà part del picant cru. El bitxo i el jalapeño són qüestió de gust i de quant pica el que tens a mà: tasta'n un tros abans de decidir la quantitat, perquè el picant varia molt d'una peça a una altra encara que siguin de la mateixa varietat.
L'alvocat, com més madur —que cedeixi una mica sota el polze sense estar tou del tot— més fàcil d'aixafar amb la forquilla fins a una crema sense grumolls grans. El suc de llima hi va per dos motius: gust, i que l'alvocat no s'enfosqueixi mentre munteu els entrepans.
Pel pa, aquí hi ha qui diria que el pa de hot-dog és un invent aliè i que tot plegat demanaria tornar al pa amb tomàquet de sempre. No cal escollir: el gest és el mateix, pa calent fregat o untat amb alguna cosa greixosa i fresca abans de carregar-hi el damunt, només canvia el que hi poses. Si vols, frega lleugerament el pa calent amb mig tomàquet abans d'untar-hi l'alvocat, i tens les dues tradicions en un sol mos sense que es facin nosa.
Per a quatre persones, amb els vuit pans surten dos hot-dogs cada un, que amb el pico de gallo i l'alvocat a sobre ja és ració completa; si algú té molta gana, calcula un halloumi més per repartir entre tots.
·