Anís

L'anís és una llavor petita, d'un to brunenc verdós, amb un sabor dolç que recorda la regalèssia. S'utilitza sobretot en pastisseria, confiteria, licors i infusions, i també en algunes preparacions salades on es busca un toc aromàtic peculiar. A l'hora de triar-lo, convé fixar-se que les llavors siguin senceres, seques i d'una olor intensa quan es freguen entre els dits; si l'aroma és feble o gairebé imperceptible, és senyal que ha perdut part de les seves qualitats. Es conserva millor en un recipient hermètic, en un lloc fresc i sec, allunyat de la llum directa, ja que així manté més temps l'aroma. A la cuina, es pot afegir sencer a brous, courts-bouillons i algunes salses, o moldre just abans d'utilitzar-lo per obtenir un sabor més pronunciat; també es sol torrar lleugerament en sec abans de triturar-lo, per intensificar-ne l'olor. Un error habitual és confondre l'anís amb el fonoll, ja que tenen una aparença i un sabor semblants, però es tracta de dues plantes diferents, amb usos i característiques pròpies. L'anís mòlt perd l'aroma més ràpidament que el sencer, per la qual cosa es recomana conservar-lo preferentment en gra.