Raïm

Quan compres raïm, mira el peduncle, no els grans. Si és verd i flexible, el raïm és fresc; si és sec i marró, fa temps que espera a la prestatgeria. Els grans han d'estar ferms i ben enganxats a la tija: en tocar-los, no han de cedir ni arrugar-se, i si fan olor àcida, deixa'ls estar.

La pruïna blanca que cobreix la pell no és brutícia ni cap producte químic. És una capa natural que protegeix el gra de la deshidratació. No la fregis com si fos pols; neteja el raïm amb aigua i prou.

Alguns diuen que el raïm negre és sempre més dolç que el blanc. No! El color sol no diu prou del sucre que hi ha dins; depèn sobretot de la varietat i de com ha madurat al sol. Aquest error porta a triar grans només per l'aspecte i deixar de banda raïm blanc perfectament madur, mentre et quedes amb raïm negre que encara és àcid i dur.

Tasta sempre un gra abans de comprar el quilo sencer. El gust mana, no el color.