Foto IATrufes de xocolata amb taronja
Trufes casolanes de xocolata i taronja, fetes amb galetes savoiardi, mató i cacau en pols.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 300 g Galetes savoiardi
- 120 g Sucre glaç
- 250 g Mató
- 90 ml Suc de taronja
- 1 unitats Ratlladura de taronja
- 80 g Xocolata negra
- Cacau en pols al gust
Passos
Al robot de cuina, triturem les galetes savoiardi fins obtenir una molla fina, com una pols.
Passem la molla a un bol gran, hi afegim el sucre glaç i barregem.
Afegim el mató i remenem bé fins obtenir una massa homogènia.
Hi aboquem el suc de taronja i la ratlladura de taronja, i tornem a remenar.
Fonem la xocolata negra al bany maria o al microones, l'afegim a la barreja i remenem fins obtenir una massa uniforme.
Cobrim el bol amb film transparent i el posem a la nevera 30 minuts, perquè la massa sigui més fàcil de treballar.
30 minFormem boletes petites amb la massa, agafant-ne una mica i fent-la rodona amb les mans.
Arrebossem cada boleta amb sucre glaç o cacau en pols.
Guardem les trufes a la nevera fins al moment de servir.
Què s'ha canviat
Hem substituït la ricotta per Mató, un làctic fresc més habitual al mercat local.
Això no són trufes de xocolata de veritat, i tant se val. Són galetes triturades, mató i una mica de xocolata fosa que es deixen endurir i es fan boletes. El mecanisme és senzill: la galeta xuclada d'humitat i el mató greixós fan una massa que, en fred, es talla neta amb les mans. Sense el pas de la nevera, la massa raja; amb ell, s'agafa.
Hi ha qui diu que una trufa necessita nata i mantega, com les franceses de debò. Doncs no, perquè aquí el greix ve del mató i el lligam ve del midó de la galeta ensucrada: és una altra família de dolç, amb un altre ofici, no una còpia coixa.
El que decideix si surt bé no és la quantitat de xocolata —aquí en porta poca, només per donar-hi gust i una mica de cos— sinó dues coses: que la molla de galeta quedi ben fina, perquè si hi ha trossos grossos la bola s'esquerda en lloc de rodar llisa; i que la massa reposi freda prou estona perquè el greix del mató s'assenti. Si la toques i encara s'enganxa als dits com si fos massa de pa, li falta fred, no més galeta.
La ratlladura de taronja és la que aixeca el dolç; el suc, en canvi, és el que fa de lligam quan la galeta és massa eixuta. Si la pell de la taronja no és de conreu net, ratlla només la part de color, que l'amarg és just sota.
Les galetes savoiardi (les llargues, seques, de bescuit) fan aquí la feina que en un pastís faria la farina: absorbeixen líquid i donen estructura sense necessitat de forn. Com que ja porten sucre, convé no passar-se amb el sucre glaç si les galetes són dolces de mena; el criteri és tastar la massa abans de formar les boles, no seguir la mesura a cegues. Si no en trobes, qualsevol galeta maria o bescuit sec i neutre, triturat fi, fa el mateix paper: el que importa és que sigui sec i absorbent, no la marca.
El mató hi fa de greix i de lligam alhora, i dona aquesta textura una mica granulada que distingeix la recepta d'una trufa de nata. Si el mató que trobes raja molt serum, escorre'l una estona en un colador perquè la massa no quedi líquida; és un defecte que no ve de la recepta sinó del formatge massa fresc. Un formatge cremós sense serum —un mascarpone, per exemple— serveix igual de bé i fa la bola encara més suau, tot i que allunya el resultat de la idea original, més austera.
El suc i la ratlladura de taronja no hi són pel mateix motiu: el suc dona humitat i una mica d'acidesa que talla el dolç; la ratlladura dona l'oli essencial, que és on viu l'aroma de debò. Per això la ratlladura s'ha de fer fina, només la part taronja de la pell, perquè la part blanca és amarga i no es desfà a la boca com la molla de galeta.
La xocolata negra es fon suaument, al bany maria o a cops curts de microones remenant entre cada cop, perquè la xocolata cuita amb foc viu es crema i es torna granulosa sense arreglo possible: aquest és el defecte real que s'evita, no una qüestió de gust. A les plaques de casa, sense termòstat fi, el bany maria és la via segura: aigua que bull fluix, el bol que no toca l'aigua, i remenar fins que no quedi cap tros sòlid.
El fred de la nevera, trenta minuts com a mínim, no és un caprici de recepta: és el temps que necessita el greix del mató per tornar-se sòlid i aguantar la forma de bola. Si la cuina és calorosa o la nevera no gela gaire, val més allargar-ho que no pas forçar la massa tova amb les mans. I l'arrebossat final, sucre glaç o cacau, no és decoració: evita que les boles s'enganxin entre elles i dona el contrast sec que fa que cada mos no sigui només tou.