Carn i peix
Fetge de vedella
El fetge de vedella és una víscera de sabor intens. Es cuina guisat amb ceba, se'n fa paté o es fregeix, de vegades deixant-lo en remull amb llet per suavitzar-ne el gust.
135 kcal per 100 g
Informació nutricional per 100 g
135 kcal
| Proteïnes | 20,4 g |
|---|---|
| Greixos | 3,6 g |
| Hidrats de carboni | 3,9 g |
| Fibra | 0 g |
Font: USDA FoodData Central, 2026-09-21. Per 100 g de producte cru (segons USDA FDC).
Convé saber: Fetge de vedella
El fetge de vedella no és un múscul, i això canvia tot el joc. Un múscul treballa; el fetge té una altra feina dins el cos, i per això la seva textura és diferent: al tacte és suau, gairebé llisa, i molt més delicada que la d'un bistec. Mira'l abans de comprar-lo: ha de ser llis, brillant, d'un color viu, sense taques fosques ni vores grisenques. L'olor ha de ser neta i suau. Si fa olor forta, deixa'l on és.
Alguna gent diu que com més temps es cuina el fetge, més tou queda. No! És just al revés. El fetge és pobre en teixit connectiu, així que no necessita hores de cocció per ablanir-se com un bistec dur. Necessita el contrari: foc viu i poc temps. Passat el punt just, les proteïnes es contreuen, expulsen tot el suc i el fetge es torna ferm, sec i granulós, com una sola de sabata.
L'error que ve d'aquí és clàssic: la gent el daura, el daura, i quan el veu una mica rosat per dins, el torna al foc "per si de cas". No ho facis. Treu-lo del foc quan encara és lleugerament rosat al centre. Reposarà i acabarà de fer-se sol.
