Foto IAMargarita de cítrics i citronel·la
Un còctel refrescant de llima amb un xarop casolà de citronel·la i gingebre.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 1 unitats Citronel·la tija ratllada fina
- 20 g Gingebre ratllat fi
- 15 g Xarop de glucosa
- 75 g Sucre
- 2 unitats Llima ecològica, per al suc
- 75 g Aigua
- 4 c/s Xarop de citronel·la i gingebre
- 60 ml Tequila
- 1 unitats Llima ecològica, suc de mitja llima, la resta en grills
- 1 manat Glaçons en cubets
Passos
Poseu a la cassola la citronel·la ratllada fina, el gingebre, el xarop de glucosa, el sucre i l'aigua, porteu a ebullició i coeu fins que el sucre es dissolgui del tot.
4 minDeixeu refredar a la cassola, afegiu el suc de llima i coleu el xarop amb un colador fi.
15 minPoseu el xarop de citronel·la, la tequila, el suc de llima i el gel a la coctelera i agiteu bé.
Serviu en un got ple de gel, amb un grill de llima.
1 min
Una margarita no és res més que un equilibri entre àcid, dolç i alcohol, amb el gel fent de quart ingredient perquè dilueix i refreda a la vegada. Aquí el canvi respecte a la margarita de sempre és que el dolç no surt d'un licor de taronja sinó d'un xarop fet a casa, cuit amb citronel·la i gingebre, que porta aroma on abans només hi havia sucre pla.
Que surti bé depèn de dues coses: que el xarop quedi ben infusionat, i que la coctelera estigui prou freda i agitada amb força perquè el gel es trenqui una mica i aporti aigua de fusió, no només fred. Sense aquesta dilució la beguda queda massa forta i aspra; amb massa, queda aigualida i sense caràcter. El punt just es nota a la llengua: ha de picar el tequila però no cremar, i el cítric ha de tallar el dolç sense dominar-lo.
Hi ha qui diu que un xarop casolà és una complicació innecessària quan ja hi ha licors fets per això. Doncs no, perquè un licor de taronja porta el seu propi gust fix i no deixa lloc a la citronel·la ni al gingebre; el xarop, en canvi, el fas tu, amb l'aroma que vulguis, i costa cinc minuts de bullir.
El procés de coure citronel·la i gingebre junts amb sucre i aigua és el mateix mecanisme que qualsevol almívar aromatitzat: la calor obre les cèl·lules vegetals i allibera els olis essencials cap a l'aigua, que els reté quan es refreda. Per això es cou i es deixa refredar dins la mateixa cassola, sense pressa: si es cola en calent, part de l'aroma se'n va amb el vapor.
La citronel·la cal ratllar-la fina, gairebé com si fos julivert picat, perquè és fibrosa i si queda en trossos grans no deixa anar l'aroma i després costa de colar. Si no en trobeu, una pell de llima sencera (ben rentada) hi aporta un toc cítric diferent però honest; no és el mateix gust, però funciona pel mateix mecanisme d'extracció amb calor.
El gingebre ratllat fi, amb pell i tot si és ecològic, dona el punt picant que equilibra el dolç del xarop. Com més fi el ratllat, més superfície de contacte amb l'aigua calenta i més ràpid s'extreu l'aroma; per això no cal coure'l gaire estona, n'hi ha prou que bulli fins que el sucre es dissolgui del tot, que es nota perquè el líquid deixa de tenir aquell gra que es sent si remeneu amb la cullera.
El xarop de glucosa no és un caprici: evita que el sucre cristal·litzi quan es refreda, i dona una textura més lliscosa al cóctel final. Si no en teniu, es pot ometre i posar una mica més de sucre, però el xarop quedarà menys suau i amb més tendència a fer grans si es guarda uns dies.
La llima ha de ser ecològica perquè la pell hi intervé indirectament, de tocar-la en ratllar la citronel·la i el gingebre al mateix bol; si és tractada, renteu-la bé abans. El suc es colen en fred perquè l'àcid en calor es tornaria amarg i perdria frescor.
El tequila ha de ser un bo de debò, perquè aquí no es tapa amb gaire més que el cítric i l'aroma del xarop; un tequila dolent es nota precisament perquè no hi ha gaire on amagar-se. Pel que fa al gel, en cubets normals de casa n'hi ha prou; no cal gel picat ni màquines especials, la coctelera ja fa la feina de trencar-lo una mica en agitar.
És una recepta per a una persona, pensada per fer-ne una i prou, i la paciència hi és sobretot als cinc minuts de deixar refredar el xarop abans de colar-lo: si teniu pressa i el coleu calent, perdeu part de l'aroma que tant costa d'extreure.