Nap

El nap és una arrel carnosa, de polpa blanca i pell que pot ser blanca, violàcia o verdosa segons la varietat, amb un gust lleugerament picant i dolç alhora. Es fa servir en sopes, estofats, al forn o en puré.

Per triar-lo, cal fixar-se que la pell sigui llisa i ferma, sense esquerdes ni taques toves, i que pesi proporcionalment al seu volum: un nap massa lleuger sol ser fibrós o estar buit per dins. Les fulles, si encara hi són, han d'estar verdes i no pansides, senyal que l'arrel és fresca. Un cop tallat, la polpa ha de ser blanca i humida, sense zones grisenques.

Es conserva a la nevera, dins d'un calaix per a verdures, on es manté ferm durant diversos dies; convé separar-lo de les fulles, que esgoten més ràpidament la humitat de l'arrel. A la cuina s'empra bullit, en puré, afegit a sopes i estofats o tallat a trossos i cuit al forn; en aquest darrer cas, la punta d'un ganivet hi entra sense resistència quan està a punt, i les vores agafen un color daurat i una olor dolça característica.

Sovint es confon amb el rave o amb altres arrels de mida i forma semblants, però el nap pertany a una espècie diferent i té un gust i una textura propis que no s'han de confondre amb els d'aquestes altres arrels.