Foto IAPorc rostit amb pomes
Porc rostit al forn, servit amb pomes saltejades al greix de la cocció, julivert i pa de sègol.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 10 unitats Porc talls
- 4 unitats Poma tallades a grills
- 1 manat Julivert
- Sal
- Pebre negre acabat de moldre
- 4 unitats Pa de sègol llesques
- 5 g Mantega per al pa
Passos
Salpebreu el porc pels dos costats i col·loqueu-lo sobre una reixeta. Poseu la reixeta al forn amb una safata a sota. Cobriu el fons de la safata amb paper de forn perquè sigui més fàcil de netejar.
5 minEnforneu el porc en el forn preescalfat a 175 graus amb ventilació durant uns 45 minuts. Opcionalment, al final pugeu la temperatura a 220 graus per obtenir més cruixent.
45 minCol·loqueu els talls de porc sobre paper absorbent. Vesseu el greix de la safata en una paella i escalfeu-lo a foc mitjà. Salteu els grills de poma a la paella amb aquest greix, girant-los amb compte diverses vegades perquè no es desfacin. Han de quedar una mica tous i ben escalfats per dins.
5 minPasseu les pomes a un colador i deixeu-les escórrer bé.
2 minServiu-ho en una plata juntament amb el porc rostit.
1 minEscampeu-hi julivert i acompanyeu amb pa de sègol.
El porc rostit amb pomes és un plat de dues cuines curtes que s'ajunten al plat: la carn fa feina tota sola al forn mentre tu no hi ets, i la poma es fa a última hora, a la paella, en cinc minuts de mirar-la i prou. Surt bé si entens que la reixeta hi és per una raó: el porc no s'ha de rostir enganxat al seu propi suc, perquè llavors coeu per sota i rostiu per sobre, i el resultat és carn seca a baix i cruixent només a dalt. Amb la reixeta l'aire hi circula per tots costats i la safata de sota recull el greix, que no es perd: és l'ingredient secret de les pomes.
El punt de la carn no el dicta el rellotge sinó el color i el tacte: quan la superfície ha passat de rosada a daurada fosca i, si hi claves un ganivet, el suc que surt és clar i no rosat, ja hi és. El forn a 175 graus amb ventilador és la temperatura on el greix es fon lentament sense que la superfície es cremi abans que l'interior s'escalfi; pujar a 220 al final és només per deshidratar la pell els últims minuts i fer-la cruixent, no per cuinar res més.
Hi ha qui diu que cal tapar la carn amb paper d'alumini perquè no es ressequi. Doncs no, perquè això atrapa el vapor i et dona carn bullida amb aspecte de rostida; si la peça és prima i et fa por que es ressequi, el remei és baixar la temperatura, no tapar-la.
El sofregit no hi surt enlloc, i està bé que no hi surti: aquí el greix del porc fa la feina que normalment fa la ceba, i la poma el rep directament. És un plat d'aprofitar, no de construir des de zero.
El porc: busca talls amb una mica de greix visible, no la peça més magra del taulell. Aquest greix és el que, fos lentament al forn, baixa a la safata i després fregeix les pomes; si compres porc magríssim, et quedaràs sense aquest greix i hauràs de fregir les pomes amb oli o mantega, que funciona igual però li canvia una mica el gust, més net, menys de porc.
La poma: n'hi ha prou amb una varietat que aguanti la calor sense desfer-se en puré, és a dir, una poma ferma, no una de pasta tova. El senyal per saber si va bé és el mateix que dona la recepta: s'ha de doblegar una mica, estovar-se per fora, però no trencar-se ni perdre la forma del grill. Si fas servir una poma massa madura, es desfarà a la paella i tindràs compota en lloc de grills; no passa res greu, però canvia el plat.
El julivert i el pa de sègol són l'acompanyament, no decoració: el julivert hi porta un toc fresc que talla el greix, i el pa de sègol, una mica de mantega per sobre, fa de contrapunt àcid i de mos sòlid al costat de la carn tova. Si no trobes pa de sègol, qualsevol pa de molla densa i gust una mica àcid funciona; aquí, més que a cap altre lloc, el pa amb tomàquet quedaria fora de lloc, perquè el tomàquet competiria amb la poma per portar l'àcid del plat.
La sal i el pebre es posen abans de forn, no després, perquè la sal necessita temps per entrar dins la carn i no només quedar-se a la superfície; si saleges al final, saleges la pell i prou.
I la paciència: aquí la paciència és deixar que el porc faci els seus 45 minuts sense obrir el forn cada cinc minuts per mirar-lo, perquè cada obertura refreda l'aire i allarga el temps real de cocció sense que te n'adonis.