Foto IAGaletes de mel i espècies
Galetes de mel i espècies amb cobertura de glacejat, ideals per retallar amb motlles de figures.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 400 g Farina
- 200 g Sucre
- 150 g Mantega
- 150 g Mel
- 1 c/s Nou moscada
- 2 c/s Canyella
- 1 c/s Clau d'espècia mòlt
- 2 unitats Ou
- 2 c/p Bicarbonat de sodi
- 1 pessic Sal al gust
- 1 unitats Rovell d'ou per al glacejat
- 200 g Sucre glaç
Passos
Tamiseu junts la farina i el sucre.
Talleu la mantega a daus, poseu-la en un bol i afegiu-hi la nou moscada, la canyella i el clau d'espècia mòlt. Pasteu amb les mans uns minuts.
Afegiu la mel i continueu pastant fins que s'incorpori bé a la massa.
Passeu la massa al bol del robot de cuina i bateu els ingredients fins a obtenir una textura granulosa.
Afegiu els dos ous i bateu uns minuts fins a obtenir una massa llisa.
Traieu la massa, poseu-la en un motlle, emboliqueu-la amb film transparent i deixeu-la a la nevera 1 hora.
60 minEsteneu la massa amb el corró amb cura, talleu galetes amb els motlles en forma d'home, i repetiu fins a acabar la massa.
Col·loqueu les galetes sobre paper de forn i coeu-les uns 20 minuts a 180 graus.
20 minEn un bol, bateu el rovell d'ou fins que escumi, afegint-hi a poc a poc el sucre glaç per fer el glacejat.
Si voleu, dividiu el glacejat, afegiu-hi colorant alimentari, poseu-lo en una mànega pastissera i decoreu les galetes.
Deixeu refredar les galetes de mel i espècies.
Què s'ha canviat
S'ha substituït Rovell d'ou perquè l'ingredient original no encaixava amb la resta de la recepta dolça i es necessitava per preparar el glacejat.
Això no és cap galeta de mantega normal i corrent: és una pasta de mel, de les que a l'Europa de l'est en diuen gingerbread encara que no hi porten gingebre obligatòriament, i aquí el nom just seria «galetes de mel i espècies». El mecanisme central és aquest: la mel és higroscòpica, reté aigua, i per això la galeta surt tendra per dins i cruixent només per fora, no seca com una galeta de mantega qualsevol. Si hi poses massa farina per por que la massa s'enganxi, perds exactament això que la fa diferent.
Hi ha qui diu que cal coure aquestes galetes fins que es vegin ben dorades per tots els costats. Doncs no, perquè la mel es carameŀlitza molt abans que la farina, i si esperes el daurat uniforme ja tens la vora cremada i amarga abans que el centre s'hagi acabat de fer. El senyal bo és un altre: la vora es veu seca i mat, el centre encara una mica bru i tou al tacte, perquè es refermarà en refredar-se sobre la safata, no dins el forn.
El bicarbonat aquí no és un caprici de recepta: amb la mel, que és àcida, reacciona i allibera el gas que aixeca una mica la pasta sense necessitat de llevat ni de temps de reposat llarg per fermentació. És el motiu pel qual aquesta massa, tot i ser densa, no surt una galeta plana i dura.
El glacejat final amb rovell i sucre glaç és la part més delicada de tota la feina, més que el forn. Si el poses calent sobre la galeta, es trenca i taca; si la galeta encara crema per sota, el glacejat es desfà. La paciència aquí és un ingredient tan real com la farina.
La farina i el sucre es tamisen junts no per estètica sinó perquè el sucre fi, barrejat abans amb la mantega i les espècies, s'integra més uniforme a la massa; si el sucre queda en grumolls, en coure es desfan al forn i et deixen clapes més fosques. Si no tens tamís, un colador fi de cuina fa el mateix servei.
La mantega: cal que sigui a temperatura ambient quan la talles a daus, perquè és el greix qui ha de «segrestar» les espècies, dissoldre'n l'oli essencial abans que hi entri cap líquid. Si la mantega és freda i dura, la nou moscada i la canyella queden soltes dins la massa en lloc de distribuir-se, i et menges una galeta amb punts de sabor fort i altres sosos. Si només tens mantega de nevera, deixa-la una hora fora, no la facis anar al microones perquè et fondrà els costats i et deixarà el centre fred.
La mel fa dues feines: endolceix, sí, però sobretot reté la humitat, com dèiem, i reacciona amb el bicarbonat. Per això una mel líquida i no massa fosca (de flors, per exemple) és més fàcil de treballar que una de mel molt densa com la de castanyer, que és més amarga i canviaria el gust final; el criteri és triar una mel fluida i de sabor net, no una mel de caràcter fort que es mengi les espècies.
Nou moscada, canyella i clau d'espècia mòlt: el criteri aquí no és la quantitat exacta sinó l'equilibri, perquè totes tres són olis essencials volàtils que es couen junts amb la mantega abans que arribi cap líquid, de manera que si no tens clau d'espècia el pots substituir per una mica més de canyella sense trencar la recepta; el que no convé és ometre totes dues i deixar només nou moscada, perquè llavors el gust final és pla, sense la nota lleugerament picant que fa que això sapiguen a «galeta de l'hivern» i no a galeta de mantega qualsevol.
Els ous lliguen la massa un cop ja hi ha una textura granulosa de mantega-sucre-espècies; si els afegeixes massa d'hora, abans que el sucre i la mantega s'hagin barrejat bé, la massa queda més líquida i difícil d'estendre després. El repòs d'una hora a la nevera no és caprici tradicional, és mecànica pura: el gluten de la farina, un cop format en pastar, es relaxa fred, i la mantega es refà sòlida, cosa que fa que puguis estendre la massa amb el corró sense que s'enganxi ni s'esquinci. A casa, en una placa domèstica normal, si la cuina és calorosa a l'estiu, val la pena allargar aquest repòs una mica més que una hora, perquè la massa torni a estar prou freda per treballar-la bé.
Pel glacejat, el rovell d'ou cru pot fer respecte a qui no hi està acostumat; si vols evitar-ho del tot, es pot fer un glacejat només amb sucre glaç i una mica d'aigua o suc de llimona, més senzill i també vàlid, encara que menys brillant un cop sec. Amb quatre racions en parlem de mitja dotzena llarga de galetes mitjanes: just per a una tarda de casa, no per muntar un aparador.