Foto IAPastís de full amb frankfurts
Pastís de full farcit de frankfurts, patata i mozzarella, ideal per a un àpat ràpid i saborós.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 2 unitats Pasta de full
- 8 unitats Frankfurts
- 4 unitats Patata
- 1 unitats Mozzarella de búfala tallada a daus
- 1 manat Pa ratllat al gust
- 1 c/s Oli d'oliva al gust
- 1 unitats Rovell d'ou
Passos
Col·loqueu al motlle de forn el primer full de pasta de full i punxeu el fons amb una forquilla.
Escampeu pel fons un grapat de pa ratllat.
Repartiu per sobre la patata tallada, els frankfurts tallats i la mozzarella de búfala tallada a daus.
Ruixeu amb una mica d'oli d'oliva.
Cobriu amb el segon full de pasta de full, pessigueu les vores i pinteu amb el rovell d'ou.
Enforneu a 180 graus.
40 min
Això és, en el fons, una coca salada feta amb dos fulls de pasta de full que es tanquen l'un sobre l'altre com una maleta. El mecanisme és simple: la pasta de full puja perquè l'aigua que conté es converteix en vapor entre les capes de greix, i aquest vapor empeny. Si la farsa suda aigua, aquell vapor no va cap amunt, va cap al mig, i et queda una base humida que no s'enganxa mai. Per això el pa ratllat del fons no és decoració: és l'esponja que xucla el suc de la patata i dels frankfurts abans que remulli la pasta.
Hi ha qui diu que cal coure la patata abans de posar-la. Doncs no, perquè tallada fina (com una moneda, no com un dau) es fa en els mateixos quaranta minuts que la pasta necessita per daurar-se i cruixir; si la bulls abans, hi arribes amb una patata tova que es desfà i amara tot el farcit.
El forn, aquí, no s'explica en graus sinó en el que fa el greix: a 180 la mantega de la pasta de full fon prou lent perquè es formin les capes, i prou de pressa perquè es doni la volta i no es quedi pàl·lida. El senyal de debò és la vora: quan s'ha enfilat i té color de pa amb tomàquet una mica torrat —aquell daurat que ja fa gana—, és a punt. Si la treus abans, la pasta del mig es queda crua i gomosa, encara que per fora sembli feta.
El rovell d'ou de la cobertura no és per gust, és per brillantor i color: sense ell la coca surt grisa i mat, amb ell surt lluent com la d'un forn de poble.
La pasta de full comprada ja ve preparada per aguantar aquest tracte; no cal fer-ne cap, i amb dos discos n'hi ha prou per a quatre persones amb gana normal. Si en fas servir de rectangular, retalla'n un cercle o un quadrat una mica més gran que el motlle, que després es pessigarà la vora i es perd mida.
Els frankfurts: tallats en rodanxes, no sencers, perquè el greix que amaguen a dins es reparteixi pel farcit en lloc de quedar-se embotellat en un tros gruixut. Si no en tens, qualsevol salsitxa ja cuita que no sagni greix en excés fa el mateix paper; una salsitxa crua, en canvi, trigaria més que la pasta i et deixaria la coca passada de forn només per coure bé l'interior.
La mozzarella de búfala hi és pel fum que fa en fondre's i per l'aigua que allibera, que és just la raó per la qual cal eixugar-la una mica abans de tallar-la a daus: si la poses mullada tal com surt de la bossa, suma's a l'aigua de la patata i satura el pa ratllat de seguida. Una mozzarella normal de vaca, més seca, funciona igual de bé i et complica menys la vida.
La patata: tallada fina com perquè la vegis mig transparent a contrallum. És la manera de garantir que es cou sense bullir-la abans; si la talles gruixuda, et trobaràs la pasta cruixent per fora i la patata encara crua per dins, que és el defecte clàssic d'aquesta recepta quan es fa amb pressa.
El pa ratllat «al gust» vol dir: un grapat que cobreixi el fons sense amagar-lo del tot, ni una capa gruixuda ni quatre engrunes soltes. I l'oli, un raig curt, només per ajudar que tot lliga i no per xopar; aquí la paciència és deixar que es faci als quaranta minuts sencers abans d'obrir el forn a mirar, perquè cada vegada que obres surt vapor i la pujada es para.