Foto IAPastís de farina integral
Un pastís senzill i esponjós fet amb farina integral, perfecte per acompanyar el cafè o el te.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 400 g Farina integral
- 280 g Sucre
- 3 unitats Ous
- 150 g Oli de gira-sol
- 100 g Llet a temperatura ambient
- 16 g Llevat químic
- 1 unitats ratlladura de llimona o taronja
- Sucre glaç vainillat, al gust, per servir
Passos
Aboqueu el sucre en un bol, afegiu-hi els ous i bateu amb un batedor durant uns minuts fins obtenir una massa esponjosa i airejada
Sense parar de batre, aboqueu l'oli de gira-sol en un raig fi
Afegiu la farina juntament amb el llevat químic en diverses tandes i remeneu bé
Aboqueu la llet a temperatura ambient i afegiu la ratlladura de llimona o taronja per aromatitzar
Remeneu amb el batedor fins obtenir una consistència llisa i homogènia
Escalfeu el forn a 180 graus
Aboqueu la massa en un motlle d'uns 24 centímetres de diàmetre i allisseu la superfície amb una espàtula
Coeu el pastís durant aproximadament 1 hora, comprovant la cocció amb un escuradents de fusta
60 minDeixeu refredar completament el pastís abans de treure'l del motlle
Serviu-lo ben ensucrat amb sucre glaç vainillat
Aquest és un pastís d'ou batut: tot el mecanisme viu en el primer pas, el que sembla menys important. Quan bateu el sucre amb els ous fins que la massa passa de groguenca i líquida a pàl·lida, espessa i quasi doblant el volum, el que esteu fent és clavar bombolles d'aire dins de l'estructura de l'ou. Aquestes bombolles, no el llevat químic, són les que sostenen el pastís mentre es cou. El llevat hi ajuda, però no fa miracles si la base és prima com l'aigua.
Hi ha qui diu que un pastís amb farina integral queda sec i pesat per força, perquè «la integral absorbeix més». Doncs no del tot: absorbeix més líquid, sí, però aquí hi ha oli i llet suficients per compensar-ho, i el greix de l'oli és el que manté la molla tendra dies després, cosa que la mantega sola no fa tan bé. El defecte real de molts pastissos secs no és la farina: és haver batut poc l'ou i sucre al principi, o haver obert el forn massa aviat i haver fet baixar l'aire que tant ha costat de guanyar.
El punt de cocció no es mesura en minuts, es mesura amb un escuradents: si surt net, és a dir, sense massa enganxada, ja està. Els seixanta minuts són només l'hora a partir de la qual té sentit començar a comprovar-ho, no una xifra sagrada. Cada forn casolà escalfa diferent, i un motlle més fosc coent més de pressa que un de clar, així que l'escuradents mana per damunt del rellotge.
Pel que fa als ingredients, el sucre i els ous junts no són només per endolcir: són la bastida del pastís, i per això es baten primer i sols, abans que hi entri res més. Si teniu un batedor elèctric, useu-lo sense recança; a mà es pot fer, però cal bategar de debò i estar-hi una bona estona, perquè el canvi de color i textura és el senyal que busquem, no un minutatge.
L'oli de gira-sol es tria perquè no té gust propi i deixa parlar la ratlladura de cítric; qualsevol oli vegetal suau fa el mateix paper. La llet a temperatura ambient és important pel mateix motiu que en molts rebosts: si és freda, en contacte amb l'oli i l'ou batut pot tallar lleugerament la barreja o fer-la perdre part de l'aire guanyat, i llavors el pastís puja menys.
La farina integral dona gust de cereal i una mica més de densitat que la blanca; si no en teniu, podeu fer-hi mig i mig amb farina normal, i el resultat serà més lleuger però menys rústic. El llevat químic cal mesurar-lo bé: massa poc i el pastís queda baix, massa i puja de pressa però després s'enfonsa pel mig perquè l'estructura no aguanta tant d'aire de cop.
La ratlladura de llimona o taronja és l'únic toc aromàtic d'aquest pastís, i per això convé ratllar només la part de color, sense arribar al blanc amarg de sota. És un gest petit però que marca tota la diferència entre un pastís neutre i un que es reconeix.
Finalment, el sucre glaç de vainilla per servir és decoratiu i aromàtic alhora, però no imprescindible: un raig de mel o res de res també funcionen, perquè el pastís ja porta prou gust de fons com per no necessitar-ho. Ho dic sense haver-ho provat amb cent variacions diferents, només amb el que dona l'experiència de fer-lo unes quantes vegades a casa.
·