Cols de Brussel·les

Les cols de Brussel·les són petits cabdells que creixen agrupats al llarg d'una tija gruixuda, i pertanyen a la mateixa família que la col i el bròquil. A l'hora de triar-les, cal fixar-se que els cabdells siguin compactes, de color verd viu i amb les fulles externes ben prietes i sense taques fosques. L'olor ha de ser fresca i herbàcia; una olor forta o desagradable sol indicar que el producte ja no és prou fresc. Es conserven a la nevera, preferiblement sense rentar fins al moment de cuinar-les, i aguanten uns quants dies sense perdre qualitat. A la cuina es poden bullir, saltar, rostir al forn o coure al vapor, senceres o tallades per la meitat; el rostit a temperatura alta els dona un gust més dolç i una textura cruixent a l'exterior. Convé no bullir-les durant massa temps, perquè la cocció perllongada allibera compostos sulfurats que donen un gust i una olor intensos, poc apreciats. Un error habitual és pensar que cal fer-hi talls en forma de creu a la base abans de coure-les perquè es facin per dins; en realitat no cal guiar-se per aquesta pràctica, sinó pel punt de cocció: els cabdells estan fets quan la punta d'un ganivet hi entra sense resistència i les fulles conserven un verd viu.