Foto IASemifred de iogurt, postres fresques sense gelatina
Postres fresques de iogurt i fruita, sense gelatina, per acabar l'àpat amb lleugeresa.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 500 g Iogurt blanc desnatat
- 200 ml Nata
- 20 g Sucre glaç
- 180 g Llet condensada
- 300 g Maduixa
- 1 manat Nabiu
- 1 unitats Kiwi
- 1 manat Menta unes quantes fulles
Passos
En un bol, barregeu la llet condensada amb el iogurt, remenant amb una espàtula fins que quedi homogeni.
A part, munteu la nata amb el sucre glaç amb el batedor elèctric fins obtenir una escuma esponjosa, i després incorporeu-la amb cura a la barreja de iogurt.
Aboqueu la crema en un motlle per congelar, tapeu-la i poseu-la al congelador 45 minuts.
45 minRenteu i eixugueu les maduixes i els nabius, i talleu a daus les maduixes i el kiwi.
Traieu la crema del congelador i aboqueu-ne la meitat en un motlle de plum cake folrat amb film transparent.
Repartiu la fruita tallada per sobre de la crema.
Cobriu la fruita amb la resta de crema, aplaneu-la i tapeu amb film.
Poseu-ho al congelador com a mínim 4 hores.
240 minAbans de servir, traieu el semifred del motlle, deixeu-lo reposar uns minuts a temperatura ambient i decoreu-lo amb menta i fruita.
Un semifred és, de fet, una trampa ben pensada: no és gelat de debò, perquè no el bates mentre congela i per tant no li cal cap màquina ni cap tècnica de sucre invertit. El que el fa cremós quan surt del congelador és la quantitat de greix i aire que hi fiques abans, no res que passi després dins del congelador, que només és fred quiet.
Hi ha qui diu que sense gelatina ni ous un semifred queda com un bloc de gel, dur i amb cristalls. Doncs no, perquè aquí la gelatina la fa la llet condensada: el sucre que porta dissolt baixa el punt de congelació i trenca la formació de cristalls grossos, i el greix de la nata muntada hi afegeix les bombolletes d'aire que donen la sensació de cremós. És química de sucre i greix, no de proteïna animal.
El punt que decideix si surt bé no és cap minut del congelador, sinó el moment de muntar la nata: ha d'arribar a tenir forma pròpia i aguantar-se dreta quan aixeques les varetes, ni líquida ni separada en grumolls durs. Si et quedes curt, la crema no aguanta i es converteix en gelat dur; si et passes i la nata es talla, la barreja queda granulada. I quan ajuntes la nata amb el iogurt-llet condensada, cal moviments suaus, de baix a dalt, perquè l'objectiu és no perdre l'aire que acabes de guanyar.
El iogurt el vull blanc i desnatat perquè aporta l'acidesa que talla el dolç de la llet condensada; amb un iogurt sencer o grec la textura surt més pesada i menys refrescant, que per a un postre d'estiu no és el que busques. Si només tens iogurt natural sencer, hi va bé igual, però rebaixa una mica el sucre glaç de la nata perquè el conjunt no quedi embafador.
La nata ha de ser per muntar, és a dir amb prou matèria grassa (per sobre del 33-35%), perquè és el greix qui reté l'aire quan bats; una nata lleugera no munta mai prou ferma i et quedaràs sense l'esponjositat que fa que el semifred no sigui un simple glaçó. El sucre glaç hi va perquè es dissol a l'instant sense deixar grans, cosa que amb sucre normal costaria més dins la nata freda.
La llet condensada fa dues feines alhora: endolceix i, com dèiem, actua d'anticongelant natural gràcies al seu sucre concentrat. No hi ha substitut net: si en poses menys, el semifred es congela més dur; amb melmelada de llet (dulce de leche) en tindries una versió més fosca i amb gust de caramel, també vàlida.
La fruita —maduixa, nabiu, kiwi— no és decoració de postres de revista: trencada a dins, trenca també la monotonia de la crema i hi aporta aigua, que per cert ajuda que el centre quedi una mica més tendre i no un bloc compacte. Convé que estiguin ben eixutes abans de tallar-les, perquè l'aigua de rentar que es filtra cap a la crema és la causa real de les esquerdes de gel que de vegades es veuen en aquests semifreds casolans.
La menta, al final, és només respir fresc i color; si no en tens, una mica de pela de llima ratllada fa la mateixa feina de contrapunt. I la paciència aquí és literalment l'ingredient principal: no hi ha cocció, no hi ha foc, només el temps que el fred necessita per fer la seva feina sense presses, i això no s'escurça ni amb el congelador més potent de la botiga.