Anet

L'anet és aquesta herba fina i plomosa que fa olor fresca, gairebé anisada, quan el fregueu entre els dits. Mireu-lo bé abans de comprar-lo: ha de ser d'un verd intens, dret, sense punts grocs ni fulles enganxades i humides. Si l'olor és dèbil o quasi inexistent, l'anet ja ha perdut la gràcia, per molt verd que sembli a la vista.

Alguns diuen que l'anet s'ha de coure sempre amb el plat, que així fa més gust. No del tot! L'aroma de l'anet és volàtil, fuig amb la calor igual que el fum d'una espelma apagada. Per això el millor és guardar-lo fresc i posar-lo al final, fora del foc, quan el plat ja reposa o just abans de servir: així és com més es nota.

L'error a què porta aquest malentès és clar: gent que tira l'anet al brou mentre bull, o el sofregeix amb la ceba, i després es pregunta per què el plat no fa gens d'olor d'anet. Un bull llarg no el fa desaparèixer del tot, però sí que li canvia el caràcter i l'apaga. Guardeu-lo per al final, tallat amb el ganivet just abans de fer-lo servir, i deixeu que sigui ell qui perfumi el plat, no el foc qui el cuini.