Foto IAPudding d'arròs fred
Un postre d'arròs cuit lentament amb llet i vainilla, refrescat amb nata muntada.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 1 l Llet
- 180 g Arròs rodó
- 1 unitats Beina de vainilla
- 70 g Sucre
- 100 g Ametlla
- 1 pessic Sal
- 400 ml Nata per muntar
Passos
Poseu la llet i l'arròs en una cassola i porteu-los a ebullició lentament, remenant contínuament.
Reduïu el foc al mínim, remeneu uns minuts i tapeu la cassola.
Talleu la beina de vainilla al llarg i rasqueu-ne les llavors; barregeu les llavors de vainilla amb el sucre.
Afegiu el sucre, les llavors de vainilla i la beina a la cassola, remeneu i deixeu coure l'arròs a foc baix 45-50 minuts.
48 minTraieu la beina de vainilla de la cassola.
Cobriu les ametlles amb aigua bullint i deixeu-les reposar 10 minuts.
10 minEscorreu l'aigua, torneu a cobrir amb aigua bullint i deixeu reposar 2 minuts.
2 minEscorreu l'aigua, peleu les ametlles i talleu-les a trossos grans.
Afegiu les ametlles pelades i tallades i la sal a la cassola.
Deixeu refredar completament el pudding a la nevera unes hores o fins a l'endemà.
180 minMunteu la nata fins que estigui ferma i barregeu-la amb el pudding d'arròs abans de servir, o aproximadament 1 hora abans de servir.
60 min
Un arròs amb llet que es converteix en pudding fred quan hi entra la nata muntada: això el fa lleuger a la boca i capaç d'aguantar-se en una copa, no en un plat pla com l'arròs amb llet d'anar per casa. El mecanisme és senzill: coure l'arròs lentament fins que el midó es trenqui i begui llet, deixar-ho refredar del tot perquè quedi espès de veritat, i només aleshores entelar-hi la nata. Si es barreja en calent, la nata es desfà i el pudding queda fluix i aigualit per sempre; no hi ha manera de tornar-ho a espessir sense que es noti.
En depèn, sobretot, que l'arròs quedi cremós sense arribar a pasta. Això es veu: el gra ha de quedar sencer però tou, i la llet ha de quedar espessa, no líquida amb grans flotant. Es nota remenant amb la cullera de fusta: quan deixa un solc que es tanca a poc a poc, ja hi és. Hi ha qui diu que com més estona bulli, més bo queda. Doncs no, perquè passat cert punt el midó es trenca del tot i l'arròs es desfà en papolla, i aleshores ja no és un pudding, és una crema d'arròs amb grumolls.
L'altre punt crític és el fred. Unes hores a la nevera no és un caprici estètic, és el que fa que el midó acabi de quallar i que el pudding tingui cos quan hi afegim la nata. Si es serveix tebi, per bo que estigui el gust, la textura serà fluixa i la nata hi flotarà per sobre en lloc d'integrar-se.
Les ametlles escaldades i pelades hi aporten una mica de mos enmig de tanta cremositat; sense elles el plat és correcte però una mica monòton, tot sedós i prou.
La llet és la base de tot i val la pena que sigui sencera: amb llet semidesnatada el pudding queda més prim, menys melós. En una placa de casa, la llet amb arròs crema pel fons abans de fer-se el gra sencer si el foc és massa viu; per això es porta a ebullició a poc a poc i després es baixa al mínim que la placa permeti sense que s'apagui la cocció. Si la vostra placa no té un mínim prou baix, podeu posar un difusor o una base entre el foc i la cassola: l'important és que bombi suaument, no que faci glops forts.
L'arròs ha de ser rodó, el típic d'aquí mateix, perquè allibera molt midó i és el que dona la cremositat sense necessitat d'ou ni de maicena. Un arròs llarg no funcionaria igual: solta menys midó i quedaria més solt, més granat, menys lligat.
La beina de vainilla és un luxe que es pot evitar sense drama: el que compta és el gust de vainilla, no la beina en si. Un extracte de vainilla de bona qualitat, afegit al final de la cocció, fa un servei semblant; perdreu les motetes negres però no el fons de sabor.
El sucre hi és just per equilibrar, no per fer-ho dolç com una postra de pastisseria; si us agrada més dolç, és fàcil pujar-lo una mica, però tingueu present que la nata muntada sense sucre ja hi aporta una part de suavitat i que massa dolçor amaga el gust de la llet cuita, que és el que fa bo aquest plat.
Les ametlles es pelen escaldant-les, perquè la pell crua és amarga i dura i no es desfà mai amb la cocció de l'arròs: calia treure-la abans, no esperar que el calor de la cassola ho resolgui. Si no en teniu de crues amb pell, les ametlles ja pelades i crues fan el mateix servei, només estalvieu-vos l'escaldat.
La nata ha de ser per muntar, amb prou greix per aguantar-se ferma; si la munteu massa, es torna granulosa i costa d'integrar bé amb l'arròs fred. El moment de barrejar-la, poc abans de servir, és qüestió de paciència: és l'ingredient de l'espera, i aquí no hi ha drecera que no es pagui en textura.
·