Foto IAStrudel de castanyes
Un strudel de pasta dolça farcit de castanyes cuites, ametlla, cacau i rom, perfecte per acabar l'àpat.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 120 g Mantega freda
- 300 g Castanyes cuites
- 300 g Farina
- 150 g Sucre
- 1 unitats Ou
- 1 unitats Rovell d'ou
- 50 g Ametlla laminada
- 1 unitats Rom
- 1 c/p Cacau en pols
- 1 pessic Sal
- pessic Sucre glaç per espolsar
Passos
Formem un munt de farina amb un pessic de sal, fent un forat al centre per al sucre, l'ou, el rovell i la mantega freda.
Barregem ràpidament tots els ingredients de la massa fins obtenir una bola llisa i homogènia.
Embolcallem la massa amb film transparent i la deixem reposar a la nevera.
Netegem les castanyes cuites de pell i pellofa, i les tallem a trossos mitjans.
Afegim a les castanyes l'ametlla laminada, el rom i el cacau en pols, i ho barregem bé.
Estenem la massa sobre una superfície enfarinada fins a un gruix d'uns 5 mm.
Formem amb la massa un rectangle allargat i hi col·loquem el farciment al centre.
Enrotllem l'strudel començant pel costat més llarg, fins que quedi totalment tancat.
Col·loquem l'strudel en una safata amb paper de forn i el pintem amb ou batut.
Coem al forn preescalfat a 200 graus (calor estàtica) uns 35 minuts, o a 180 graus amb convecció.
35 minDeixem refredar l'strudel i després l'espolsem amb sucre glaç.
Això no és el strudel de pasta de fulls i mantega fosa que tothom coneix del nord. Aquí la massa és sorrenc, com una pasta de galeta: farina, sucre, ou i mantega freda barrejats de pressa, sense treballar-la de més. Hi ha qui diu que un strudel sempre porta pasta filo i si no, no és strudel. Doncs no: strudel vol dir «remolí», i el remolí el fa la forma d'enrotllar, no el tipus de pasta. Aquesta versió amb massa de galeta és tan legítima com l'altra, i per a una cuina de pis és molt més agraïda: no cal estirar un full fi com paper sense trencar-lo, cosa que a una taula de cuina normal i amb l'aire sec d'un pis a l'hivern és una lluita perduda.
El punt el decideix el fred. La mantega ha d'arribar freda al moment de barrejar i la massa ha de tornar a la nevera abans d'estirar-la. Per què? Perquè si la mantega s'escalfa amb les mans, es desfà dins la farina en lloc de quedar-hi en petits grumolls, i llavors la massa, en coure's, no es trenca amb aquell toc sorrenc sinó que queda compacta i dura, com un pa de pessic fallit. El fred és el que manté aquesta estructura de petits plaquetes de greix que després, al forn, fan de coixí.
El farciment és senzill de muntar: castanya trencada a mà o a ganivet, mai triturada fina, perquè el gust d'aquest strudel és precisament trobar-te trossos i no una pasta uniforme. El rom i el cacau no busquen fer-se notar sols: el rom talla el dolç pesat de la castanya i el cacau li dona un fons tèrbol, com de terra, que a la castanya li escau molt. No calen gaire ni una cosa ni l'altra.
La mantega és qui dona l'estructura sorrenca, i per això ha de ser freda, tallada a daus just abans d'usar-la, no estovada a temperatura ambient com en un bescuit normal: aquí no busquem aire ni esponjositat, busquem que es desfaci en petites bosses de greix dins la massa. Si no en teniu de prou freda, un quart d'hora al congelador abans de tallar-la la deixa al punt.
La farina, que sigui la de tota la vida, sense res especial; no cal força ni gluten alt perquè aquesta massa no s'ha d'enrotllar prima com la filo, sinó estirar-se a un gruix modest. Si la massa, un cop reposada, costa d'estirar i es trenca pels marges, és senyal que ha quedat massa freda i cal deixar-la un parell de minuts fora de la nevera abans de tornar-hi.
L'ou sencer i el rovell fan dues coses diferents: l'ou lliga la massa, i el rovell a més li dona cos i un color més càlid un cop cuita. Si falta un rovell i en teniu prou amb l'ou de pintar, no passa res, la massa igualment agafa.
Les castanyes cuites poden ser fetes a casa o comprades ja cuites, però han de quedar ben seques de pell i de la pellofa fina interior, perquè si en queda, al mos es nota un amarg que no hi pinta res. Si no en trobeu de cuites, es couen les fresques amb un tall a la pell, fins que es poden pelar amb els dits sense lluitar-hi; el senyal és aquest, no un rellotge.
L'ametlla laminada hi aporta un cruixent que la castanya tova per si sola no dona; si no en teniu, una nou picada grossa fa un paper semblant, encara que el gust vira una mica cap a més amarg i terrós. El rom es pot substituir per un conyac o per un raig d'anís, el criteri és el mateix: un líquid amb grau que talli el dolç pesant i airegi l'aroma; sense alcohol, un raig petit de suc de taronja fa una feina diferent però honesta.
El sucre glaç final no és decoració buida: amagant el to fosc de la superfície cuita, dona el contrast dolç just quan es talla la primera porció, calenta encara, amb una mica de paciència esperant que es refredi perquè tallat massa calent el farciment es desfà i no queda net al plat.