Foto IAPignoccata Siciliana
Boletes de massa fregides i després remenades amb mel fosa, un dolç sicilià senzill i casolà.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 3 unitats Ous
- 250 ml Llet
- 3 c/s Sucre
- 1 c/s Oli vegetal
- 1/2 paquet Llevat químic
- Farina la que calgui
- Oli vegetal el que calgui, per fregir
- Mel al gust
Passos
Bateu amb unes varetes elèctriques els ous amb el sucre fins obtenir una massa homogènia.
Afegiu la llet, el llevat químic i l'oli vegetal i barregeu bé.
Incorporeu la farina a poc a poc, pastant fins que la massa quedi prou espessa.
Escalfeu oli vegetal en un cassó.
Agafeu porcions de massa amb una cullereta i deixeu-les caure amb compte dins l'oli ben calent.
Fregiu les boletes de massa fins que quedin daurades.
Traieu les boletes fregides i poseu-les sobre paper absorbent per treure l'excés d'oli.
En una paella, fongueu la mel, afegiu-hi les boletes fregides i remeneu amb cura.
Serviu en un platet petit.
La pignoccata és, al capdavall, una pasta de bunyol tallada petita i ofegada en mel: el truc no és la massa, és saber quan l'oli és prou calent i quan la mel ha deixat de ser líquid fred per ser xarop.
Tot surt d'una massa d'ou, llet i sucre que es lliga amb farina fins que aguanta forma de bola tova a la cullereta — ni líquida ni consistent com la del pa. El llevat químic hi fa un paper modest: no és per pujar com un pastís, és per airejar una mica la textura perquè la bola no quedi compacta com una pilota de goma per dins.
La fregidora casolana no té termòmetre i no passa res: tireu-hi un trosset petit de massa abans de començar la resta; si surt bombolles enèrgiques a la superfície i es daura en una estona raonable, l'oli ja hi és. Si la massa s'enfonsa i triga a reaccionar, l'oli encara és fred i la bola xuclarà oli en lloc de coure's per fora de seguida — aquest és el defecte real que cal evitar, no un «massa poc fregit» genèric.
Hi ha qui diu que la mel s'ha d'escalfar fins que bombolli fort perquè s'enganxi bé. Doncs no, perquè la mel cremada agafa gust amarg i perd l'aroma; n'hi ha prou que es tornin fluida i brillant al cassó, remenant-la suaument amb les boletes ja dins, perquè s'hi arrebossin sense caramel·litzar-se.
Els ous i el sucre batuts junts donen cos i una mica de dolçor de base a la massa; no cal fer-los pujar com per un bescuit, només que quedin ben lligats, sense grumolls de rovell. La llet aporta la humitat que permet que la farina s'hi integri sense fer-se una bola de pa dur: si no en teniu, una llet vegetal neutra (civada, ametlla sense ensucrar) funciona igual de bé, perquè aquí la llet només hi és per hidratar, no pel gust.
L'oli vegetal dins la massa (la cullerada, no la fregidora) és el que evita que la bola quedi seca i es trenqui en obrir-se a l'oli calent; greix contra greix, per dir-ho així — greix a la massa perquè no absorbeixi de cop el de fregir. Si teniu mantega estovada a mà, també serveix, encara que canvia lleugerament el gust final cap a quelcom més de pastisseria.
La farina no té mesura fixa perquè depèn de l'ou i de l'ambient: n'hi ha prou que, quan la treballeu, la massa es desenganxi de les mans i es mantingui en una bola tova sense escolar-se de la cullera. Massa farina fa boles dures que es couran per fora abans que per dins; massa poca, i es desfan a l'oli.
Pel llevat químic, mig sobre és poca cosa i aquí fa bé la seva feina discreta: no busqueu que la massa pugi visiblement abans de fregir, és un efecte que es nota només a dins, en la lleugeresa de la molla un cop tallada la bola.
Per fregir, un cassó petit amb prou alçada d'oli perquè les boletes hi suri lliures és més pràctic en una placa de pis que no pas una paella ampla: menys oli, més profunditat, i es controla millor la temperatura perquè el volum d'oli no es refreda de cop en tirar-hi la massa.
La mel al final: si és espessa i dura de pot, una cullerada d'aigua al cassó abans d'escalfar-la ajuda a tornar-la fluida sense haver-la de forçar amb més foc del compte. I la paciència aquí hi és sencera: deixeu que les boletes es daurin bé per dins abans de treure-les, perquè un cop arrebossades en mel ja no hi ha marxa enrere si han quedat crues al centre.