Foto IACrema pastissera de xocolata
Una crema pastissera de xocolata, suau i aromatitzada amb vainilla, ideal per acompanyar postres casolanes.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 500 ml Llet
- 125 g Sucre
- 3 unitats Rovell d'ou
- 25 g Cacau en pols
- 40 g Midó de blat de moro
- 100 g Xocolata negra
- 1 unitats Beina de vainilla
Passos
Aboqueu la llet en un cassó, talleu la beina de vainilla al llarg i raspeu-ne les llavors dins la llet.
Porteu la llet a ebullició.
Barregeu els rovells d'ou amb el sucre i remeneu amb un batedor fins obtenir una massa homogènia.
Afegiu-hi el midó de blat de moro i el cacau en pols, i remeneu fins obtenir una massa llisa sense grumolls.
Aboqueu la barreja a la llet calenta i remeneu sense parar fins que la crema comenci a espessir.
Retireu del foc, afegiu-hi la xocolata negra tallada a trossos i remeneu fins que quedi homogènia.
Poseu la crema en un bol, cobriu-la amb paper film de manera que toqui la superfície.
Una crema pastissera de xocolata és, abans que res, un ou que es protegeix a si mateix del foc. El rovell, sol, coagula i fa grumolls en quant s'escalfa massa de pressa. Però si li dones midó —de blat de moro aquí—, el midó es converteix en un escut: les seves molècules absorbeixen aigua i s'inflen abans que la proteïna de l'ou tingui temps de cuallar-se sola. Per això aquesta crema no es trenca mai, mentre no l'abandonis sobre el foc sense remenar.
Hi ha qui diu que una crema pastissera necessita foc suau i paciència infinita, mitja hora remenant com si res. Doncs no, perquè el midó ja fa la feina de protegir l'ou; el que necessites no és suavitat sinó atenció constant. El moment clau no dura mitja hora: dura el que triga la crema a passar de líquida a untuosa, i això ho veus, no ho cronometres. Quan el batedor deixa un solc que es tanca a poc a poc en lloc d'omplir-se de cop, la crema ja ha lligat.
El cacau i la xocolata fan dues feines diferents, encara que sembli que repeteixen el mateix sabor. El cacau en pols, sec, s'integra amb el midó i dona cos i amargor de fons des del primer bull. La xocolata, en canvi, s'afegeix quan ja has retirat el cassó del foc: és greix, i el greix calent de més es separa i deixa taques brillants a la superfície, com un oli que sura. Fora del foc, la xocolata es fon amb la calor residual i s'hi lliga sense sobresalts.
La llet és la base i només cal que sigui llet normal, sencera si pots, perquè el greix ajuda a arrodonir l'amargor del cacau. Si només tens semidesnatada, surt igual, una mica més lleugera, no passa res. La vainilla hi és per perfum, no per necessitat tècnica: si no en tens beina, un raig d'extracte al final fa la mateixa feina sense haver de raspar res.
El sucre no és només dolçor: dissolt amb els rovells, els protegeix una mica més i facilita que la barreja quedi llisa abans d'anar al foc. Si en poses menys perquè vols una crema més fosca de gust, cap problema, el midó seguirà fent la seva feina igual.
El rovell d'ou dona cos i color, i aquí en fas servir tres perquè el midó ja porta bona part de la càrrega de lligar; amb menys ou, la crema seria igualment espessa però més pàl·lida de gust. No cal ou extra fresc de pagès ni res de sofisticat: un ou normal de nevera funciona, sempre que no sigui vell de debò.
El midó de blat de moro és l'ingredient que fa que tot això funcioni sense drama. Si no en tens, pots fer servir farina de blat normal, però en doble quantitat, perquè la farina lliga menys per gram i a sobre deixa un gust de cru si no bull prou estona; amb midó, en canvi, n'hi ha prou amb l'ebullició breu de la crema.
El cacau en pols ha de ser cacau pur, sense sucre afegit ni llet en pols barrejada, perquè si no la quantitat de sucre de la recepta queda desbaratada. I la xocolata negra, com més alt el percentatge de cacau, més amarga i més ferma queda la crema un cop freda; si la vols més suau i dolça, fes-la servir amb menys percentatge, però no baixis de negra a xocolata amb llet o la crema no agafarà prou cos en refredar-se.