Foto IAMagdalenes de poma
Magdalenes esponjoses amb poma a dauets, avellana i un toc de cardamom i canyella.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
Passos
Batre la mantega amb el sucre fins a obtenir una massa esponjosa i homogènia.
Afegir els ous d'un en un, batent fins que quedi tot ben integrat.
Després incorporar l'iogurt i la farina integral.
Barrejar la farina, el cardamom, la canyella, el llevat químic i la sal, i tamisar-ho sobre la massa.
Remenar la massa amb cura i afegir-hi l'avellana.
Afegir els dauets de poma i incorporar-los suaument a la massa.
Repartir la massa en motlles de magdalenes.
Escampar-hi una mica de sucre i coure al forn, preescalfat a 175 graus amb ventilador, uns 20 minuts, fins que quedin cuites per dins.
20 minDeixar refredar una mica les magdalenes acabades de fer sobre una reixeta abans de servir.
Una magdalena de poma és, en el fons, un pastís petit que s'aguanta gràcies a l'aire que hi fiques quan bates la mantega amb el sucre. Aquell gest de batre no és decoratiu: hi claves bombolletes minúscules que després, a dins del forn, es dilaten i estiren la massa. Si bates poc, la magdalena surt plana i densa; si bates bé, la mantega-sucre es torna pàl·lida i esponjosa, com una crema clara, i això és el senyal que ja n'hi ha prou, no pas un temps fix.
Els ous entren d'un en un perquè la massa no es trenqui. La mantega batuda és una emulsió fràgil, i si hi tires tot el líquid de cop, es separa: veuràs com es grumolla i perd la lluentor. Un en un, batent fins que torni a quedar llisa, l'emulsió aguanta i no cal rescatar-la amb trucs.
L'iogurt i la farina integral hi van junts perquè la massa necessita humitat i una mica de pes rústic abans de rebre la farina blanca, que és la que donarà estructura. El llevat químic no "puja" per màgia: allibera gas quan es mulla i quan s'escalfa, i aquest gas s'escapa per les bombolles que ja hi havia. Per això cal tamisar-lo bé barrejat amb la resta de pols seca, perquè no quedi concentrat en un racó i et faci un gust metàl·lic en una mossegada i res a l'altra.
La mantega ha de ser tova de veritat, no tova "de fred que ha passat mitja hora fora de la nevera". Si hi claves el dit i hi queda la marca sense resistència, ja hi és. Si està massa freda, no agafa aire quan la bates; si està fosa, tampoc, perquè llavors ja no és una emulsió sinó un líquid greixós. No cal cap termòmetre: és tacte.
El sucre fa dues feines, no només dolçor: ajuda a retenir l'aire que hi batem i, escampat per sobre abans de coure, es carameŀlitza una mica i dona aquell cruixent fi a la part de dalt. Si no en tens de normal i només tens sucre morè, funciona igual per sobre, només canvia el color, més fosc.
L'iogurt pot ser el que tinguis per casa, natural i sense ensucrar; si és grec, més espès, afegeix-hi una cullerada d'aigua o de llet perquè la massa no quedi massa pesant. La farina integral hi dona un fons de gust de cereal i una mica de textura, però si no en tens, substitueix-la per la mateixa quantitat de farina normal: la magdalena sortirà una mica més fina, res més.
Cardamom i canyella són l'ànima aromàtica: el cardamom té un punt cítric i fresc que trenca el dolç pla de la canyella sola. Si no tens cardamom, no cal que el busquis expressament: una mica més de canyella sola ja fa el fet, encara que perdis aquell matís. L'avellana picada fina hi aporta greix i un toc torrat que casa bé amb la poma; si no en tens, serveix ametlla picada igual de fina, la idea és la mateixa: greix sòlid que trenca la mossegada tova.
La poma: tria'n una que aguanti la cocció sense desfer-se, com una golden o una reineta, no una varietat molt sucosa i tova que es converteixi en puré dins el forn. Talla-la petita i uniforme, no perquè ho digui cap regla sinó perquè si un tall és massa gros, queda cru i dur al mig de la magdalena mentre la resta ja és cuita.
Sobre el forn: 175 graus amb ventilador en un forn domèstic normal vol dir que l'aire calent circula i cou més igual que sense ventilador, però els forns de casa varien molt entre marques i mides, així que el temps és orientatiu. El senyal de debò és la molla: si hi claves un escuradents al centre d'una magdalena i surt sec, sense massa engrunat enganxat, ja estan fetes. Si el forn no és ventilat, val la pena pujar-ne una mica la temperatura o allargar un parell de minuts, i mirar abans que es daurin massa per sobre.