Foto IABunyols de poma
Rodanxes de poma arrebossades en una massa lleugera i fregides fins que queden daurades.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 2 unitats Poma aproximadament 350 g
- 1 unitats Ou
- 20 g Sucre
- 130 g Farina
- 130 g Llet
- 1 c/p Extracte de vainilla
- 1 pessic Sal
- Oli vegetal per fregir
- Sucre glaç per espolsar
Passos
En un bol, barregem el rovell d'ou amb el sucre i batem amb unes varetes fins obtenir una textura cremosa.
Afegim poc a poc la farina tamisada i la llet, alternant-les, perquè la massa quedi homogènia.
Afegim l'extracte de vainilla i un pessic de sal, i remenem.
Muntem la clara a punt de neu ben ferma i la incorporem a la massa amb cura, amb moviments suaus.
Tapem la massa i la deixem reposar a la nevera.
30 minRentem les pomes, les pelem i les tallem a rodanxes d'un centímetre de gruix, aproximadament. Traiem el cor de cada rodanxa.
Submergim cada rodanxa de poma en la massa amb l'ajuda d'unes pinces de cuina.
Escalfem l'oli per fregir a una temperatura d'uns 170 graus.
Fregim les rodanxes de poma arrebossades per totes dues bandes fins que quedin daurades.
Col·loquem els bunyols fets sobre un drap de cuina o paper absorbent.
Hi espolsem sucre glaç i servim calents.
Un bunyol de poma no és res més que una rodanxa de fruita amagada sota una farinetes lleugera que infla a l'oli calent i es converteix en una closca cruixent. Tot el mecanisme gira al voltant d'una sola cosa: l'aire que hi fiques a la clara muntada és el que farà que la massa es bufi i no quedi com una creppe greixosa enganxada a la poma. Si bats la clara fins que es sostingui dreta i la barreges amb compte, sense aixafar-la, aquesta aire es manté atrapat i, quan toca l'oli calent, es dilata de cop. Això és tota la física del plat.
La temperatura de l'oli no és un número arbitrari: a uns 170 graus, que és quan un tros de pa s'hi enfonsa i en pocs segons puja envoltat de bombolletes petites, la massa es sella per fora abans que begui oli i es sufoqui per dins. Si l'oli és massa fred, la massa xucla greix com una esponja i el bunyol surt pesat i oliós; si és massa calent, es crema per fora i la poma de dins queda crua. No cal termòmetre: mira la reacció del pa, o deixa caure una goteta de massa i observa si surt immediatament envoltada de bombolles i puja flotant.
Hi ha qui diu que cal fregir amb oli d'oliva perquè és «més català» i més sa. Doncs no, perquè l'oli d'oliva a 170 graus comença a fumejar i deixa un regust amarg que es menja la vainilla i la poma; per fregir brut i ràpid val més un oli de gira-sol o similar, neutre, que aguanti la calor sense protestar.
La poma que faci servir és qui decideix si el bunyol té suc o queda sec. Busqueu una varietat que es mantingui ferma en coure's, com una golden o una reineta, i no una que es desfaci en coure com les que serveixen per a compota; si la rodanxa d'un centímetre es doblega lleugerament en lloc de trencar-se sec quan la talleu, és que és prou ferma per passar pel fregidor sense desfer-se abans de quedar cuita. El forat del cor no és estètic: evita que quedi una part dura i llavors al mig del bunyol que ni l'oli calent arriba a tovar bé.
L'ou fa dues feines diferents i per això es separa. El rovell, barrejat amb el sucre fins que es torna cremós i clar, dona cos i una mica de greix a la massa, que ajuda que es dauri bonic. La clara, muntada a punt de neu ferm —que vol dir que si giris el bol cap per avall no es mou—, és l'aire de tota l'operació; sense ella, la massa seria una simple farinetes plana, com les del pa amb tomàquet quan el fregueu massa fort i es converteix en purea.
La farina i la llet alternades fan una massa fluida però amb cos, semblant a una bescuit fi abans de coure's. Si no teniu llet de vaca a mà, qualsevol llet vegetal sense sabor fort (civada, per exemple) fa la mateixa feina, perquè aquí la llet només aporta líquid i una mica de greix, no sabor. L'extracte de vainilla i el pessic de sal són els que trenquen la monotonia dolça; la sal, en particular, no és per salar sinó perquè sense ella el dolç queda pla i sense relleu, el mateix criteri que fareu servir en un sofregit quan hi tireu una mica de sal des del principi perquè la ceba suï bé.
El sucre glaç final no és decoració gratuïta: com que la massa en si porta poc sucre, és aquesta capa final qui dona el contrast dolç que s'espera d'un bunyol de postres. Si no en teniu, sucre normal picat fi amb un robot de cuina fa un servei semblant, encara que quedi una mica més gra.
Quant a la placa de casa: una placa d'inducció o vitroceràmica normal arriba als 170 graus de l'oli sense cap problema, però triga una estona a estabilitzar-se i tendeix a pujar de cop si la deixeu sense vigilar. Per això convé anar fent la prova del pa o de la goteta de massa cada tanda, perquè l'oli es va escalfant més amb el temps i el segon lot de bunyols es pot cremar abans que el primer.
La paciència aquí és doble: la de deixar reposar la massa sense pressa, i la de no fregir totes les rodanxes de cop. Si n'omplis l'oli de bunyols alhora, la temperatura cau de sobte i tornem al problema de l'oli fred que xucla greix. Val més fregir de dos en dos o de tres en tres i deixar que l'oli es refaci entre tanda i tanda.