Foto IAGaletes de mongetes negres i xocolata
Galetes saludables fetes amb mongetes negres, civada, dàtils i xocolata, sense farina.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 1 llauna Mongetes negres escorregudes i esbandides
- 60 g Flocs de civada de molta gruixuda
- 100 g Sucre
- 1 c/p Canyella mòlta
- 0.5 c/p Sal en escames
- 50 g Dàtils tallats
- 50 g Xocolata negra tallada
- 50 g Mantega a temperatura ambient
- 1 unitats Ou
Passos
Poseu les mongetes al robot de cuina i tritureu-les.
En un bol, barregeu bé les mongetes, els flocs de civada, el sucre, la canyella, la sal, els dàtils i la xocolata.
Esclafeu la mantega i afegiu-la a la barreja, remenant bé; al final incorporeu l'ou a la massa.
Formeu boles amb la massa i col·loqueu-les en una safata amb paper de forn. Aixafeu-les lleugerament amb la mà perquè quedin una mica planes.
Enforneu a 175 graus amb convecció durant uns 13-15 minuts.
14 minDeixeu refredar una mica a la safata abans de passar-les a una reixeta.
5 min
Galetes amb mongetes negres triturades fent de base, i gairebé gens de farina enlloc. Semblen un acudit de nutricionista però funcionen perquè la mongeta aporta midó i aigua, no gust: un cop cuita i triturada és gairebé insípida i es comporta com un puré que lliga, igual que faria una pasta de farina amb ou. La canyella i la xocolata fan la resta de la feina de convèncer la llengua que això és una galeta normal.
El que decideix si surt bé no és el forn, és l'escorriment de les mongetes. Si les escorreu i esbandiu bé i encara queden humides, la massa serà tova com fang i no aguantarà la forma a la safata; s'escamparà en lloc de quedar-se en bola. Val la pena deixar-les una estona al colador, fins i tot passar-los un paper de cuina per sobre, abans de triturar.
Hi ha qui diu que amb mongetes el resultat queda «sa» però sec i trist. Doncs no, perquè aquí la mantega i l'ou fan el greix i la lligada que normalment fa la farina amb el sucre, i els dàtils i la xocolata aporten punts d'humitat i de mossegada: no és un pastís de règim, és una galeta amb una altra bastida per sota.
El punt de forn es nota per la vora: quan les boles aplanades tenen la vora una mica més fosca i seca i el centre encara es veu tou i brillant, ja hi són. Com no hi ha farina de debò que coaguli de cop, no busqueu que «es facin sòlides» del tot al forn: acaben d'agafar consistència refredant-se a la reixeta.
Les mongetes negres de llauna són aquí farina amagada: un puré ric en midó i fibra que, barrejat amb sucre, ou i greix, es comporta com una massa de galeta tova. Si no en trobeu de negres, qualsevol mongeta de gra fi i pell fina funciona igual (pinta, per exemple); evitar les de gra molt gros o pell gruixuda, perquè costen més de triturar fines i deixen grumolls que es noten a la mossegada.
Els flocs de civada gruixuts donen l'esquelet: absorbeixen la humitat de les mongetes i eviten que la galeta quedi enganxosa. Han de ser gruixuts, no els instantanis en pols, perquè aquí no es volen desfer del tot sinó quedar-se com a petites làmines que donen mossegada. Sense flocs de civada, un floc d'altres cereals gruixut (ordi, per exemple) fa un paper semblant; sense cap floc, la massa queda massa humida i cal compensar amb una mica més de farina normal.
El sucre i la canyella no són decoració: el sucre ajuda a daurar la superfície a l'estona de forn i la canyella tapa el regust vegetal que les mongetes encara poden deixar. Si us sap massa a llegum, és senyal que calia escorrir-les i esbandir-les amb més cura, no que calgui més canyella per disfressar-ho.
Els dàtils tallats aporten dolçor humida i una mica de fibra que trenca la textura uniforme del puré; si no en teniu, panses remullades deu minuts en aigua tèbia i escorregudes fan la mateixa feina. La xocolata negra tallada a trossos irregulars, no en pols, és la que dona les taquetes que es fonen i la gràcia visual; amb xocolata amb llet queda més dolça i menys contrastada, també val, però perd aquell punt amarg que equilibra el sucre.
La mantega a temperatura ambient i l'ou fan de lligam gras: la mantega esclafada es barreja sense fondre's, i l'ou, afegit al final, acaba de donar humitat i de permetre que la bola s'aguanti dreta sense esquerdar-se massa. Si la mantega és freda, no s'integra bé i queden grumolls durs dins la massa; si és gairebé líquida, la massa s'estova massa i les boles s'escampen al forn.
Aquí la paciència hi és, encara que poca: cal el temps d'escorriment i triturat de les mongetes fet amb calma, i després el refredament a la safata abans de passar-les a la reixeta, perquè acabades de sortir del forn són fràgils i es trenquen si es manipulen de pressa.
·