Foto IAPastís de full en forma de sol amb carbassó i bacon
Un pastís de pasta de full farcit de carbassó, mató i formatge, tallat en forma de sol.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 2 unitats Pasta de full
- 3 unitats Carbassó
- 250 g Mató
- 2 unitats Ou
- 100 g Bacon
- 100 g Provolone
- Sal al gust
- Pebre negre al gust
- Nou moscada al gust
- Llavors de cascall per espolsar
Passos
Rentem els carbassons, retallem els extrems i els ratllem.
Afegim als carbassons el mató i el bacon, i ho barregem bé.
Hi batem un ou, afegim sal, pebre negre i nou moscada al gust, i tornem a barrejar.
Tallem el provolone a daus petits i l'afegim al farciment.
Sobre una safata de forn estenem un full de pasta de full i, amb l'ajuda d'un bol d'uns 12 cm de diàmetre, marquem un cercle al centre.
Repartim el farciment de carbassó i mató al centre i al voltant, deixant 1–2 cm des del centre i 1–2 cm des de la vora exterior.
Cobrim amb el segon full de pasta i premem bé per marcar la part central amb el farciment i segellar la vora exterior.
Amb un ganivet tallem 16 trossos sense separar-los del centre: primer dividim la pasta en 4 parts i després cada part en 4 més.
Girem cada tros 45° cap amunt per deixar veure el farciment.
Batem el segon ou i en pintem tota la superfície de la pasta, i al centre hi escampem les llavors de cascall.
Enfornem a 180 graus amb ventilador durant uns 20–25 minuts, fins que agafi un color daurat.
23 min
Què s'ha canviat
S'ha substituït la ricota per Mató, el formatge fresc més habitual a les botigues catalanes.
El truc d'aquest sol no és el forn, és l'aigua del carbassó. Ratllat cru, el carbassó és una esponja plena de suc, i si el deixeu tal com surt del ratllador, el farciment xopa la pasta de full i us quedarà una base tova i greixosa en lloc de cruixent. Per això la recepta funciona com a mecanisme d'escorriment: el mató i el bacon, barrejats amb el carbassó, ajuden a lligar part d'aquesta humitat, però el pas que no hi és escrit i que val la pena fer és posar el carbassó ratllat amb una mica de sal deu minuts en un colador i prémer-lo amb la mà abans de barrejar-ho tot. El senyal és senzill: si quan premeu el carbassó encara regalima aigua clara, encara no esteu a punt.
La forma de sol no és un caprici decoratiu, és geometria útil. En tallar els setze trossos sense separar-los del centre i girar-los cap amunt, el que feu és obrir finestres per on l'aigua que queda al farciment s'evapora durant la cocció en lloc de quedar atrapada entre les dues capes de pasta. Un pastís de full tancat del tot, sense aquests talls, couria més a vapor que al forn, i la pasta de sota no arribaria mai a daurar-se bé.
Hi ha qui diu que la pasta de full, com més capes es vegin, millor ha pujat. Doncs no sempre: aquí el que busquem no és alçada sinó que les capes es separin netes i cruixents, i això depèn més del fred del congelador que del forn. Si la pasta s'ha escalfat massa a les mans mentre la treballeu, el greix es fon abans d'hora i les capes s'apelmacen entre elles; per això convé manipular-la ràpid i, si cal, deixar-la un moment a la nevera abans de muntar el pastís.
El carbassó és la base i també el problema, com ja he dit: trieu-lo fermet, sense taques toves, que un carbassó passat solta encara més aigua. Si no en trobeu, un cogombre gran pelat i sense llavors fa un paper semblant, tot i que canvia una mica el gust, més fresc i menys vegetal.
El mató hi fa de lligam i de contrapunt suau al bacon salat; busqueu-lo escorregut, no el que ve xop de sèrum al pot, perquè si no torneu a introduir aigua just després d'haver-ne tret la del carbassó. Si no en teniu, un formatge fresc tipus brossa o fins i tot ricotta funcionen igual de bé, sempre que no sigui massa líquid.
El bacon aporta greix i sal; si el talleu vosaltres mateixos a tires fines en lloc de comprar-lo ja a daus, en controleu millor la quantitat de greix que allibera a la cocció. Per a qui no en mengi, uns bolets saltejats i ben escorreguts de la seva aigua donen una base de gust similar, encara que sense la sal pròpia del bacon, així que caldrà ajustar-la a mà.
El provolone a daus és qui dona la part que es fon i estira una mica en tallar el pastís; si no el trobeu, qualsevol formatge semicurat que fongui bé, com un emmental o un gouda jove, fa la mateixa funció. Els ous lliguen el farciment i, el segon, pintat per sobre, és el que dona aquest color daurat i brillant que no surt mai només del forn: sense aquest raig d'ou batut, la pasta queda més pàl·lida encara que estigui ben cuita.
La pasta de full, fresca o congelada, ha de venir freda fins al moment de muntar el pastís, i aquí no hi ha drecera: si la placa de casa no fa gaire calor per baix, ajuda posar la safata a l'alçada mitjana del forn i no al capdamunt, perquè la part de sota necessita tanta calor com la de dalt per no quedar crua sota el farciment. La nou moscada i el pebre no són decoració: el pebre dona un punt de picor suau que trenca el greix del bacon i el formatge, i la nou moscada, en petita quantitat, acompanya el gust lleugerament herbaci del carbassó sense que es noti com a espècia a part. I paciència amb l'escorriment del carbassó: és l'únic pas que no es pot accelerar amb foc més fort, només amb temps i sal.