Foto IAPita farcida amb carn especiada i amanida de búlgur
Pans de pita farcits amb carn picada especiada, servits amb una fresca amanida de búlgur i una salsa de iogurt amb llima.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 400 g Carn picada de vedella o de xai
- 1 unitats Ceba picada fina
- 2 gra All ratllat fi
- 1 manat Julivert picat fi
- 1 c/p Comí
- 1 c/p Pebre vermell
- 1 c/p Pebre vermell fumat
- 1 c/p Coriandre mòlt
- Sal al gust
- Pebre negre al gust, mòlt fresc
- 4 unitats Pita
- 2 c/s Oli d'oliva
Amanida de búlgur
- 200 ml Búlgur
- 400 g Tomàquet tallat a daus
- 1 unitats Cogombre tallat a daus petits
- 0.5 unitats Ceba vermella picada fina
- 2 unitats Ceba tendra picada fina
- 1 manat Julivert picat fi
- 1 manat Menta picada fina
- 1 unitats Llimona ratlladura i suc
- 4 c/s Oli d'oliva
- 1 c/p Sucre
- 1 gra All ratllat fi
- Sal al gust
- Pebre negre al gust, mòlt fresc
Salsa de iogurt
- 200 ml Iogurt grec
- 1 gra All ratllat fi
- 1 unitats Llima ratlladura i suc
- 1 unitats Coriandre picat fi
- Sal al gust
- Pebre negre al gust, mòlt fresc
Passos
Cuineu el búlgur seguint les instruccions de l'envàs i deixeu-lo refredar una mica.
Barregeu la vinagreta de llimona i amaniu bé amb sal i pebre.
Ajunteu el búlgur, les verdures i les herbes i barregeu-ho amb la vinagreta. És recomanable deixar reposar l'amanida de búlgur uns 30 minuts abans de servir.
30 minBarregeu la carn picada amb la ceba, l'all, el julivert, les espècies, la sal i el pebre.
Talleu les pites per la meitat i repartiu la carn a l'interior. Pressioneu-les perquè la carn quedi repartida en una capa fina i uniforme.
Unteu les pites amb oli. Escalfeu una paella a foc mitjà i fregiu les pites de 4 a 5 minuts per cada costat.
9 minBarregeu els ingredients de la salsa de iogurt amb la llima i amaniu amb sal i pebre acabat de moldre.
Serviu les pites farcides calentes amb l'amanida de búlgur i la salsa de iogurt.
Això és, bàsicament, un arayes disfressat: pita farcida amb carn picada especiada, premsada fina i fregida fins que la carn fa de ciment i la pita fa de motlle crocant. L'amanida de búlgur i la salsa de iogurt hi són per refrescar, perquè la carn sola és densa i una mica grassa i necessita alguna cosa àcida al costat, com el pa amb tomàquet necessita l'oli bo: no decora, equilibra.
El mecanisme central és aquest: quan unteu la pita per fora i la poseu a la paella, l'oli no fregeix la pita, fregeix i grata la carn que hi ha enganxada per dins. La pita és el recipient i alhora l'absorbent: xucla el greix que solta la carn mentre es cou i això és el que la fa cruixent per fora i mai seca per dins. Si la carn no queda ben repartida i fina —gruix d'un dit, no més—, es coirà de fora cap endins malament: cruixent als marges, crua al mig. Aquí no hi ha «foc mitjà» que valgui sense explicar què hi passa: el senyal és que la carn, en tocar la paella, comença a xiular fluixet i a la vora de la pita es veu com es forma una vora bruna, sòlida; si fa fum i es crema l'exterior abans que el centre hagi perdut el rosa, el foc anava massa fort.
Hi ha qui diu que amb carn picada tot s'hi val i que les espècies es poden tirar a ull. Doncs no, perquè el comí i el pebre vermell (normal i fumat) aquí no són decoració, són els qui donen cos aromàtic a una carn que, sola, cuita en una capa tan fina i tan ràpida, no té temps de desenvolupar gust propi per reducció com un guisat. L'especiat ha de fer la feina que el temps no pot fer.
La carn: vedella picada va bé perquè té prou greix per no quedar seca en una capa fina, però si la trobeu massa magra, el xai hi aporta exactament el greix que falta —no és un canvi de gust, és un canvi de lubricant. Si la carn és massa grassa, en canvi, la pita quedarà xopa i tova en lloc de cruixent: aquí el defecte real no és «massa oli a la paella», és massa greix intern que no té per on fugir prou de pressa.
Les espècies: comí i coriandre mòlt donen la base terrosa, i els dos pebres vermells —el normal i el fumat— fan dues feines diferents: un dona color i un toc dolç, l'altre dona l'olor de fum que normalment vindria d'una brasa. Si només teniu un dels dos pebres vermells, feu-lo servir sol sense buscar substitut just; el que no podeu saltar-vos és l'all ratllat i el julivert fresc, perquè són els que trenquen la monotonia grassa de la carn.
El pa: la pita aquí fa de contenidor i de part comestible alhora, com el pa amb tomàquet fa de base i de gust a la vegada. Si no en trobeu, qualsevol pa pla prim que es pugui obrir en bossa —un llibanès, per exemple— serveix igual, sempre que sigui prim: un pa gruixut no deixarà passar la calor cap a la carn i cuinarà malament per dins.
El búlgur: cuit segons l'envàs i refredat una mica abans de barrejar, perquè calent fondria les herbes fresques i la vinagreta s'evaporaria en comptes d'impregnar. Si no en teniu, el cuscús fred fa la mateixa funció de base neutra que absorbeix àcid i oli; no té el mateix mos, però la lògica de l'amanida —gra, verdura crua, herba, àcid— es manté intacta.
Tomàquet, cogombre, cebes (la vermella per picant suau, la tendra per frescor verda) i les dues herbes, julivert i menta, hi són amb un criteri clar: volum i textura crua que contrasti amb la carn cuita i el gra tou. Si falta la menta, el plat perd frescor de debò, no només aroma; si falta no passa res greu, però llavors cal pujar una mica la llimona per compensar.
La salsa de iogurt amb all, llima i coriandre fresc és la peça que lliga tot el plat perquè és l'única que porta greix làctic fred damunt d'una carn calenta i greixosa: suavitza sense apagar. Si no teniu iogurt grec, qualsevol iogurt natural espès serveix, però escorregut una estona amb un colador si és massa líquid, perquè una salsa prima es despenja de la pita i acaba al plat sense fer la seva feina.
I la paciència, aquí, no és una frase bonica: és literal als trenta minuts de repòs del búlgur i als pocs minuts que cal deixar reposar la carn abans de farcir, perquè les espècies es barregin bé amb la ceba i l'all i no es noti un gra solt de comí que amarga en boca. Qui salta aquest repòs no es carrega el plat, però perd la part del gust que no ve de la cocció sinó del temps.