Foto IAWok de pollastre amb verdures
Un salteig ràpid de pollastre i verdures amb llet de coco i fideus, a l'estil wok.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 3 unitats Ous
- 45 ml Aigua
- 400 g Pit de pollastre tallat en tires fines
- 1 c/s Pasta de curri groga
- 1 unitats Ceba tallada en làmines fines
- 1 c/p Gingebre ratllat fi
- 3 gra All picat fi
- 200 g Bròquil en ramets
- 1 unitats Pebrot tallat a daus
- 150 g Pastanaga tallada en juliana
- 400 ml Llet de coco
- 300 g Fideus ramen
- 100 g Espinacs
- 4 c/s Oli de sèsam per saltar
- Sal
- Pebre negre
- 3 unitats Ceba tendra tallada
- 40 g Anacards picats grollerament
- 1 manat Coriandre fresc, picat grollerament
Passos
Bateu els ous amb l'aigua, afegint una mica de sal i pebre, fins a obtenir una textura esponjosa, i aboqueu-ho en un wok ben calent amb oli.
2 minRemeneu ràpidament i després deixeu que es formi una truita esponjosa. Reserveu la truita en un plat.
2 minAfegiu més oli al wok calent i sofregiu el pollastre, la pasta de curri i la ceba, remenant contínuament durant uns minuts.
5 minBaixeu el foc a mitjà i afegiu el gingebre, l'all, el bròquil, el pebrot, la pastanaga i la llet de coco. Deixeu coure 5 minuts, mentre bulliu els fideus seguint les instruccions del paquet.
5 minTalleu la truita a tires i afegiu-la, junt amb els fideus i els espinacs, al wok; remeneu bé i repartiu en bols.
2 minEscampeu-hi els anacards, la ceba tendra i el coriandre.
1 min
Això no és una recepta xinesa ni tailandesa de debò, és un wok de dissabte a la nit fet amb el que hi ha a la nevera i una llauna de llet de coco. I funciona perquè el wok no cuina per temps, cuina per zones de calor: el centre, on toca el metall directe, crema; la vora, on el foc tot just hi arriba, estova. Tu vas movent el menjar entre les dues, i això és tota la tècnica.
El que decideix si surt bé no és la quantitat de pasta de curri ni la marca dels fideus. És l'ordre: primer allò que necessita contacte directe i sec amb el ferro (l'ou, el pollastre), després allò que necessita companyia líquida per acabar-se de fer (la pastanaga, el bròquil, dins la llet de coco). Si barreges les dues fases, l'ou es torna de goma i el pollastre bull en comptes de saltar-se.
Hi ha qui diu que un wok a casa és una farsa perquè la placa no arriba mai a la temperatura d'un fogó de restaurant. Doncs sí, és veritat, i no passa res: en una placa domèstica no buscaràs la fumera ni el "wok hei", buscaràs una altra cosa, que el pollastre es marqui blanc per fora abans de deixar anar aigua. Si ho fas en tongades petites, sense amuntegar, ho aconsegueixes igual.
La prova de foc real és la pastanaga: quan la juliana es doblega en lloc de trencar-se, el bròquil ha passat de verd mat a verd brillant, la salsa ja és prou espessa per abraçar els fideus. Això és el senyal, no el rellotge.
L'ou es bat amb aigua, no amb llet ni amb res més greixós, perquè l'aigua es converteix en vapor dins la truita i l'esponja per dins; és un truc vell de cuina xinesa per fer una truita lleugera que després es pugui tallar a tires i no quedi com una sola peça gomosa dins el bol. Si no teniu temps o ganes, es pot ometre tot aquest pas i tirar l'ou directament remenat al wok amb la resta, com un ou remenat normal: canvia la textura, no el gust.
El pollastre en tires fines és clau perquè el tall prim és el que permet que es faci ràpid i per fora quedi sec mentre per dins just s'acaba de coure; un tall gruixut obligaria a allargar el temps al foc i llavors sí que es ressecaria. La pasta de curri groga aporta el greix aromàtic —cúrcuma, julivert sec, a vegades llima kafir— que es necessita perquè els alls i el gingebre no es cremin sols; si no en teniu, una cullerada de curri en pols barrejada amb una mica d'oli fa la mateixa feina de base.
La ceba, l'all i el gingebre es couen just fins que facin olor, no fins que es facin transparents del tot: aquí la pell no és carn vermella que necessiti sofregit llarg, és aromàtic que es crema amb facilitat perquè es talla fi. Un defecte típic és afegir-los massa d'hora, quan el wok encara és fredíssim per l'entrada del pollastre; llavors en comptes de perfumar, es couen a foc baix i queden ensucrats i tous.
La llet de coco fa dues coses alhora: dona cos a la salsa i abaixa la temperatura del wok prou perquè el bròquil, el pebrot i la pastanaga es puguin coure sense cremar-se per fora abans de ser fets per dins; és el pas on realment es passa del "saltat" al "guisat ràpid". Si voleu alguna cosa més lleugera, un brou de pollastre amb una cullerada d'oli substitueix la llet de coco, però perdeu la lligada sedosa.
Els fideus ramen bullen a part i entren al final només per escalfar-se i xuclar la salsa, mai per coure's dins el wok: si no en trobeu, qualsevol fideu d'ou xinès o fins i tot espaguetis prims fan la mateixa funció, que és portar la salsa a la boca.
I els espinacs entren crus al final i es colguen amb la calor que ja hi ha, perquè una fulla fina com aquesta en trenta segons ja és passada; els anacards i el coriandre per sobre, al final de tot, hi són pel contrast cruixent i fresc que la cocció no els ha de tocar. Aquí no hi ha sofregit a la base com al plat català de sempre: la base aquí és la llet de coco, i el que fa de "ceba i tomàquet" és la pasta de curri amb el gingebre i l'all.