Foto IAPollastre al forn amb llet de coco i curri
Pollastre tendre en una salsa cremosa de curri i llet de coco, amb bròquil i pinya, servit amb arròs basmati.
Les etiquetes es calculen automàticament a partir dels ingredients i poden ser incorrectes. Comprova l'envàs si és important per a tu.
Ingredients
- 400 g Pit de pollastre
- 25 g Farina
- 3 gra All picats
- 1 unitats Ceba tallada fina
- 2 unitats Porro tallat a rodanxes
- 2 c/s Curri en pols
- 1 c/p Coriandre mòlt
- 1 c/p Comí
- 400 ml Llet de coco
- 100 ml Nata per muntar
- 100 ml Brou
- 100 g Espinacs
- 1 unitats Bròquil tallat en flors
- 400 g Pinya fruita i xarop, en conserva
- 1 c/p Oli d'oliva
- 1 c/p Mantega
- Sal
- Pebre negre fresc
- 300 ml Arròs basmati
- 50 g Cacauet salat
- 1 manat Julivert tallat fi
Passos
Talleu el pit de pollastre a tires i rebosseu-lo amb farina, sal i pebre.
Sofregiu ràpidament la carn en una paella calenta amb oli.
4 minTraieu la carn de la paella i, en la mateixa paella, sofregiu la ceba, l'all i el porro (afegiu una mica més d'oli si cal) fins que estiguin tous.
5 minAfegiu el curri, el coriandre i el comí, i remeneu bé.
1 minAfegiu la llet de coco, la nata, el brou i els espinacs. Porteu-ho a ebullició.
5 minAmaniu amb el xarop de la pinya, sal i pebre al gust.
Poseu-ho en una font refractària untada, juntament amb el pollastre, el bròquil i la pinya.
Enforneu amb el forn preescalfat amb convecció a 190 graus uns 20-25 minuts.
22 minMentrestant, coeu l'arròs basmati seguint les instruccions del paquet.
17 minServiu amb l'arròs, el cacauet i decoreu amb julivert.
Això no és un curri tailandès de cassola, és un pollastre guisat a mitges que s'acaba al forn perquè la font de refractari aguanta més calor seca que no pas una paella i deixa que la pinya es carameli una mica per les vores mentre el bròquil queda al punt, cruixent per dins. El mecanisme és el de sempre: primer saltar la carn fort i curt perquè es segelli i no bulli en el seu propi suc, després fer un sofregit —aquí amb ceba, all i porro— que serà la base de sabor de tot el plat, i finalment muntar una salsa que lliga greix (llet de coco, nata) amb líquid prim (brou) perquè no quedi ni massa espessa ni aigualida.
Hi ha qui diu que el curri en pols s'ha d'afegir al final, com si fos una espècia delicada que es crema. Doncs no, perquè el curri en pols és sobretot cúrcuma i altres espècies seques que necessiten un moment de greix calent per desplegar l'aroma; per això es couen un minut just després del sofregit i abans del líquid, que és quan el porro i la ceba ja han deixat anar l'aigua i no queda res que es pugui socarrar.
El punt de la ceba i el porro no és un minutatge, és un color i una textura: passen de blancs i durs a translúcids i tous, sense agafar color fosc, perquè aquí no busquem un sofregit fosc i dolç com el de pa amb tomàquet, sinó una base suau que deixi parlar l'espècia. Si es dauren massa, la salsa final amargarà una mica i haurà de competir amb el curri en lloc d'ajudar-lo.
El pit de pollastre es talla a tires i es rebossa amb farina perquè aquesta farina, en contacte amb l'oli calent, forma una crosta fina que evita que la carn perdi aigua de cop; sense ella, el pollastre bull en comptes de saltar-se i queda sec i fibrós. Un pit de pollastre normal de supermercat funciona bé aquí perquè es talla prim i el temps de cocció és curt; si en teniu un de més gruixut, talleu les tires encara més fines, que el gruix és el que decideix si queda tendre o sec, no pas el rellotge.
La ceba, l'all i el porro són la base aromàtica, el que en una cuina catalana normalment faria un sofregit de tomàquet: aquí el porro aporta una dolçor més suau que la ceba sola i un cos que aguanta bé la cocció al forn sense desfer-se del tot. Si no en teniu, una ceba de més o un porro de menys no trenca res; el criteri és tenir prou al·li per donar fons i prou dolçor per equilibrar el picant del curri.
El curri en pols, el coriandre i el comí no busquen imitar cap recepta índia concreta, són una manera pràctica de concentrar en un pot un conjunt d'espècies que, juntes, donen aquella aroma reconeixible de "curri" sense haver de tenir deu pots oberts. Si el vostre curri en pols és fluix, afegiu-ne una mica més abans de tirar el líquid, perquè un cop dins la llet de coco costa molt de rectificar sense que es noti el greix cru de l'espècia.
La llet de coco i la nata fan dues feines diferents: la llet de coco porta el gust dolç i una mica de greix que talla el picant, la nata dona cos i una textura sedosa que la llet de coco sola no aconsegueix. Si voleu alleugerir el plat, podeu baixar la nata i pujar una mica el brou, però llavors la salsa quedarà més líquida i convé reduir-la una mica més abans de ficar-ho al forn, si no, acabareu amb un plat que sembla una sopa.
Els espinacs es couen directament dins la salsa perquè es desfan de seguida amb l'escalfor i no calen gaire minuts; el bròquil, en canvi, va cru a la font perquè al forn es faci just i quedi encara una mica cruixent, amb aquell verd viu que indica que no s'ha passat. Si es colgués del tot sota la salsa i es couen igual que els espinacs, acabaria tou i gris, que és el defecte clàssic del bròquil massa cuit.
La pinya en conserva, amb el seu propi xarop, és la manera senzilla d'aportar un toc dolç i àcid sense haver de caramelitzar res a part; el xarop s'aprofita per amanir la salsa en lloc de llençar-lo, que seria desaprofitar l'única part realment dolça i àcida de la llauna. Si en teniu de fresca, també val, però llavors cal un raig de most de poma o un pessic de sucre per recuperar aquesta dolçor que el xarop donava de franc.
L'arròs basmati es cou a part, seguint el seu propi ritme, perquè barrejar-lo dins la font trairia la seva textura solta; aquí la paciència és just deixar-lo reposar un parell de minuts fora del foc abans de destapar-lo, que és el que fa que els grans quedin solts i no apastissats. El cacauet salat i el julivert final no són decoració gratuïta: el cacauet dona el cruixent que tot el plat, entre salsa i arròs, no té, i el julivert aporta la nota verda i fresca que talla el greix de la llet de coco just abans de menjar.